dissabte, 19 d’abril de 2014

Metàfores visuals 15: Colita, perquè sí!

Els terrats plens de roba estesa em retornen al meus dies de nena del Raval fent expedicions saltant per dalt d'una casa a l'altra i, també a quan als "quartos" dels safareigs del terrat de la Pedrera hi vivien, entre llençols al sol, els últims bohemis

Les ombres de les reixes semblen empresonar la dona i el nen, però la blancor de la roba que voleia m'evoca la llibertat
Les xemeneies guerreres fan guàrdia a la roba: n'hi un turista

Les dones fent feina, sota la mirada irònica de Colita es transformen


El marc dignifica la feina de fregar, encara de genolls: és com una il·lustració miniada d'un manuscrit medieval

Entorn de casa pairal i pagesa amb el davantal disposada a defensar el seu espai

No em puc deixar les gitanes a l'aire lliure que semblen riques i segures de portar al damunt tot el que tenen, com els seus cabells.

Les flors dels vestits em sembla que es confonen amb la natura

Un altre joc de confussions sublim, a més d'una subtil declaració d'intencions, en entroncar amb els
pre-rafaelites.

Un tros de tela que sura pot ser la imatge de la dssolació i de l'esteticisme
Ofelia (1852) de John Everett Millais, membre fundador de l'escola Pre-Rafaelita