Els terrats plens de roba estesa em retornen al meus dies
de nena del Raval fent expedicions saltant per dalt d'una casa a l'altra i,
també a quan als "quartos" dels safareigs del terrat de la Pedrera hi
vivien, entre llençols al sol, els últims bohemis
 |
| Les ombres de les reixes semblen empresonar la dona i el nen, però la blancor de la roba que voleia m'evoca la llibertat |
 |
| Les xemeneies guerreres fan guàrdia a la roba: n'hi un turista |
Les dones fent feina, sota la mirada irònica de Colita es transformen
 |
| El marc dignifica la feina de fregar, encara de genolls: és com una il·lustració miniada d'un manuscrit medieval |
 |
| Entorn de casa pairal i pagesa amb el davantal disposada a defensar el seu espai |
No em puc deixar les gitanes a l'aire lliure que semblen riques i segures de portar al damunt tot el que tenen, com els seus cabells.
 |
| Les flors dels vestits em sembla que es confonen amb la natura |
Un altre joc de confussions sublim, a més d'una subtil declaració d'intencions, en entroncar amb els
pre-rafaelites.
 |
| Un tros de tela que sura pot ser la imatge de la dssolació i de l'esteticisme |
 |
| Ofelia (1852) de John Everett Millais, membre fundador de l'escola Pre-Rafaelita |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada