dijous, 16 d’octubre de 2014

John Fante (2013), La germandat del raïm. Barcelona: Edicions 1984. Club de Lectura Biblioteca Vilassar de Dalt



Literatura mascle que passa comptes a la relació entre el patriarca tirà i el fill gran convertit en escriptor per obra i gràcia de Dostoievski. No sabem on acaba la vida i on comença la literatura, però és aquesta última la que salva la història perquè el realisme brut de Fante ens omple de desolació i ens purifica a la vegada com les pintures de Edward Hooper.
Les metàfores recreen aquest món que voldríem que no es repetís de pares a fills, com una condemna.
L'aprenentatge del ritual i l'encanteri del beure vi:
"Vam entrar en l'estat meditatiu del beure, l'encanteri del vi transcendia el miracle del seu gust, embolcallava les nostres ànimes amb la crisàlide del brunzir de les abelles, la dolça borinor, la collita abundant i fresca d'aquells turons acollidors, mentre Hipnos baixava i el temps passava amb la fressa de les abelles..." P. 108.
No amaga la realitat de la convivència amb aquest ogre alcohòlic.

La mare tan aviat és vista com un bruixa fent encanteris a la cuina, com una santa resant a la església, com una vella mal girbada o una dona gran amb aires de donzella. No sabem a quina carta quedar-nos fins el final: és la que sobreviu i queda alliberada de la tortura de la convivència torturadora, s'ha de celebrar menjant.