dilluns, 29 de juny de 2015

Margarida Aritzeta (2015), L'amant xinès. Barcelona: Llibres del delicte

Chema Madoz

Història que atrapa, com una titaranya.

Realitats properes: Tarragona, el projecte de Barcelona World o Dol de Llops -Vilaniu- van adquirint al llarg del relat una dimensió universal i, a més a més, un bon reguitzell d'imatges recreen emocions i donen vida a personatges o a ambients i desperten els sentits:

"El record d'en Johnny (...) l'omplia d'un benestar quiet, melanconiós i pacífic. D'una tristesa bella con la tomba líquida d'uns amants adolescents, com l'arrencada insuperable de l'Adagio d'Albinoni." P. 178.

L'oïda

"L'intendent se la mirava fixament. Els ulls li lluïen com el cap de dues agulles negres, d'aquestes que sempre travessen les papallones als expositors antics d'insectes. La paraula lepidòpter li va venir a la llengua com si tingués sabor." P. 193.

La vista i el gust

"L'aire humit i dens pentinava el gessamí i removia les petúnies. La blonda dels coixins aletejava lleument com papallones que volguessin emprendre el vol, mentre milers i milers de farvalans d'escuma llepaven sense parar la sorra." P. 104.

La vista i el tacte

I quin bé de Déu de personatges ben batejats!

Des del periodista anomenat Kapuscinski, al jutge Milans del Bosch; passant per la forense coneguda com la Riccardi  i la sergent Zoraida que evoquen les característiques del comissari de Maurizio de Giovanni i del Catarella d'Andrea Camilleri.
De la mateixa manera: el detectiu Montalvano és a Camilleri, com la inspectora Mina Fuster és a Aritzeta, que ha jugat amb el nom de l'escriptor Jaume Fuster.
Molt ben teixida la Mina amb trets de "dona fatal" i un dimoniet o  veueta interior que fa que es desdobli i agafi profunditat mentre amb, banda sonora incorporada, neteja les clavegueres i treballa com una màquina per fugir dels seus fantasmes.
Tota la seva investigació està acompanyada d'un procés de reflexió intern molt ben filat: el neguit de tenir una intuïció que no es concreta, la sensació de caure en el parany d'una tela d'aranya, la desorientació de no trobar el guió i d'estar immersa en un decorat teatral, la ficció que ajuda a trobar el fil, la batalla amb les idees que la deixa exhausta...
Al final, aconseguirà " desenredar el fil de l'aranya" i, aleshores, el confós nus de sentiments, interessos i relacions de poder quedarà suficientment al descobert per assenyalar un culpable, encara que aquest, potser, només sigui una peça d'un gran joc de Mahjong.