dimecres, 28 de setembre de 2016

Lars Norén (2016) El coratge de matar. Traducció Joan Casas i Carolina. Moreno. Tarragona: Arola (Teatre contemporani) Llegir el teatre: Biblioteca de Can Manyer. Vilassar de Dalt



Matar al pare és un tema recurrent, potser un arquetip constant del gènere humà des del temps en que el mite era més present que el logos.

El pare que ens ocupa ha treballat en grans hotels que per ell són "com barcos amarrats al port" i endevinem que ha estat com el mariner que ha buscat amb qui jaure a cada port.



El realment important és que aquest pare no ha realitzat la seva funció paternal a nivell simbòlic, com diria Jacques Lacan. El fill ha crescut sense nord i sense límits, incapaç d'estimar la vida i pel progenitor és un ser dèbil: "una pobra gallina mullada"

En realitat el fill, l'Erik, es un home turmentat prop de la psicosi que al final ens explica el seu profund patiment amb un reguitzell de metàfores que fins ara gairebé no havien aparegut:

"No suporto més aquest núvol de ganivets que travesso cada dia, que he de travessar i dels quals m'he de protegir –no tinc res per defensar-me, res més que una fràgil pel·lícula de normalitat, un vel molt fi, i ja no puc assumir-ho. No puc més, senzillament." P. 100.

Qui no s'ha sentit alguna vegada al costat del precipici, a prop de passar al cantó fosc? El text teatral ha de funcionar bé a l'escena i provocar la identificació amb el personatge i, fins i tot, la catarsi.

Representació al TNCA

La tragèdia es produeix quan aquest camí cap a la foscor se sent com l'únic que es pot seguir.


Aleshores es quan es té el coratge o la debilitat de matar.