dijous, 2 de març de 2017

Mercè Rodoreda (2017) La senyora Florentina i el seu amor Homer. Tarragona: Arola editors. Teatre Nacional de Catalunya febrer 2017. Biblioteca de Can Manyer a Vilassar de Dalt: Llegir el teatre


El director Sergi Belbel amb els protagonistes Toni Sevilla i Mercè Sampietro

Imagino un principal amb jardí a una casa de veïns de Sant Gervasi, quan el barri era a les afores de Barcelona.

Intueixo les mateixes relacions entre veïnes que al carrer Hospital de la meva infantesa quan Barcelona vivia desquena al mar.

Evoco uns personatges petits comerciants i menestrals amb pors petit burgeses i amb una certa curiositat artística i cultural.

Veig la Florentina quan era un pom de flors, com ara és lencantada i encantadora Zerafina, un bon àngel seràfic que necessita un àngel de la guarda.

Crec que la Zoila no vol ser desgraciada i sinventa barrets amb flors i coloms. Potser la millor manera dairejar la ment sigui tenir el cap ple de pardals.

L'escena del barret que en aquesta representació, llàstima, no porta cap colom

Xalo quan la Júlia sescapa al pis de la Florentina a fer-la petar, també, quan a la Perpètua li toca la loteria i es converteix en una inversora en bens immobles ben arrelats.

I, com no, aplaudeixo al final de lobra perquè el significat de la paraula sororitat, que encara no apareix al diccionari de lIEC es fa palès i viu sigui a Sant Gervasi, al Raval o a un idealitzat bosc de la Patagònia .


https://krismeiconversaconmigo.blogspot.com.es/2014/01/sororidad-solidaridad-femenina.html