dijous, 16 de març de 2017

Sebastià Alzamora (2012), Crim de sang. Barcelona: Proa. Club de Lectura de la Biblioteca de Can Manyer. Vilassar de Dalt


La guerra és un sospir enorme i devastador exhalat des del fons de l’ànima tant per les víctimes com pels botxins.Aquestes pàgines en donen fe.

La guerra és caldo de cultiu de vampirs, gòlems i monstres amb set de sang de tots els bàndols. Aquest escrit ho certifica.

Lhorror i els monstres shan apoderat de la ciutat  i la fúria, lodi i la ràbia han contaminat els esperitsAquí trobem els detalls.

La visió de la Barcelona malferida està rotundament aconseguida i des del Convent de les caputxines de Sarrià fins a la pensió del carrer Ferran, la ciutat comtal és fantasmal. Els escenaris   dinterior són palpables i vius,  com el silenci precursor de la tragèdia de la reunió entre els maristes i els de la FAI: com si cadascun dels assistents estigués tancat dins una campana de vidre.

Sovint, les imatges aconsegueixen captar el sentiment més íntim, com quan el germà Darder ha perdut la fe i sent que se li havia fos dins lànima, com un tou de neu damunt les llambordes




En canvi, largument no ha aconseguit atrapar-me i ni el caball-frankenstein ni el final atapeït de cadàvers mhan impressionat. 

Només minteressa descobrir el vampir que escriu.

Visca la metàfora-paradoxa!

Visca el novel·lista amb ànima de poeta, encara que sigui un vampir!