diumenge, 22 d’octubre de 2017

Mohsin Hamid (2015), L’integrista reticent. Traducció de l’anglès de Carles Miró. Barcelona: Periscopi




He fet durar la lectura tant com he pogut per assaborir-la bé i he rellegit per aprofundir el solc que mha deixat. Mha aterrat i captivat, alhora.
El basar dAnarkali de Lahore va canviant de formes i colors com un calidoscopi mentre el protagonista i narrador, el jove Ghangez, explica la seva història a un ianqui misteriós. El relat de lintegrista reticent va omplint-se dombres a mida que avança, de la mateixa manera que els carrers del mercat somplen de foscor.
De la claredat de Princeton i de les vacances en una Grècia exclusiva, de lenlluernament de les nits de Manhattam i de lelevació de les oficines d Underwood Samson als carrerons foscos del voltant del basar pakistanès per on Ghangez va conversant amb lenigmàtic interlocutor que sembla que esperi alguna cosa des de bon principi:
...la freqüència i la determinació amb què mira (...) fa pensar en la conducta dun animal que sha aventurat massa lluny del cau i que ara, en un entorn que desconeix, no sap del cert si és depredador o presa! P. 39.
Al principi, els paral·lelismes entre USA i els Paquistan sovintegen:
...sentia que mestava integrant a Nova York en la mateixa classe social de la qual la meva família estava sortint a Lahore. P. 86.
Poc a poc apareixen els ratpenats a lhora que sobren les esquerdes a partir de l11-S. La depressió de lestimada Erika nés una paràbola.
...lluitava contra un corrent que se lenduia a dins della mateixa... Hauria volgut servir-li dancora. P. 86.
Ghangez també lluitarà contra aquest corrent però no pot evitar que li caigui la vena dels ulls i quan pren consciència del fet que és  un genísser modern,  

renega dels amos i senyors. Es passarà al bàndol dels seus, trencarà com si fos una relació amorosa amb el món opressor de leconomia vista com un animal depredador i dunes finances com instrument dun poder avassallador.
Marxa definitivament cap a Lahore i deixa la jaqueta a laeroport de Nova York com qui deixa els vestits vora la mar o al peu dun penya-segat.
Seguirà els mateixos passos que Erica, tots dos han estat bassals daigua de pluja amb un microcosmos propi i sense comunicació possible. Només la paraula donarà fe del que han viscut, tots dos tenen necessitat de deixar testimoni com lostra que dona forma a la perla sense remei.
Lintegrista reticent explica la vida a un ianki inquietant, mentre beu i menja al basar de Lahore, com si ho fes a un confessor o com si es tractés del seu testament. Fet això, sendinsa definitivament al cor de les tenebres com un Kurtz que espera el seu Marlow. P. 165.