«La rosa acabada de collir, oberta de bat a bat i amb tots els grocs als pètals ribetejats de carmesí, mostra els pistils, cuques menudes sobre un botó de vellut. Aquest capvespre, el Ton la porta a la mà com si li hagués plogut del cel. La Mar el fa entrar a casa i, la pren amb gentilesa. «Quants anys fa que no passava Sant Jordi a Barcelona...»
—D’on has tret aquesta preciositat?
—D’un jardí tancat on s’amaguen les delícies...»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada