Per què hi ha llibres que ens remouen per dins?
Què fa que, tot llegint, esclati una sensació d’afinitat que ens empenyi a tirar endavant?
En el cas de Jade han estat els escenaris i la manera de fer-los presents al sentits per les olors.
Anem a pams.
Veig com escenari fonamental la perfumeria dels avis, on és gesta i s’educa el nas de la protagonista. Recordo bé el lloc que apareix a la novel·la descrit de forma precisa. Em sembla que portava el nom d’EGIPCIA i la seva simfonia d’olors encara m’acompanya com a la Jade.
«No sabia quan havia pres consciència que el món sabonós, olorós i bonic de les prestatgeries del negoci familiar m’havien robat el cor, però tenia clar que era el lloc on més m’havia agradat estar de la vida. Tot d’ampolletes de colors marronosos i verdosos, etiquetats al París de principi del segle XX, ocupaven la part central dels prestatges de la vitrina de la botiga, que donava al carrer Hospital.» Pàg. 31.
A la novel·la, s’ha convertit en un punt de partença i, més tard, en una àncora que relliga la protagonista mentre creix com a dona creadora de perfums i es passeja per París, Londres, Moscou o a Vorkutà, a cinquanta quilometres del Cercle Polar Àrtic. Aquí trobem un altre escenari fonamental: la taigà boreal. Un lloc totalment desconegut per a mi, però que torna a estar evocat amb un ventall de sensacions tan potent que ens el fa nostre.
«Un ren solitari travessà l’estany gelat que teníem als peus del turó. Poc després, un altre sortí del bosc espès i, a continuació, un ramat nombrós deixà les peülles marcades a la neu verge i passà lliscant damunt del glaç. M’emocionà el seu trepitjar elegant, la seva silueta banyuda, la seva llibertat. (...)
...vaig olorar el blanc, tots els colors del blanc.» Pàg, 104.
En aquest lloc es teixeix un dels fils argumentals que conformen la intriga del relat: és possible que hi hagi estat assassinat l’amic íntim de la protagonista que investigava l’extinció dels cérvols mesquers relacionada amb l’extracció de les glàndules que serveixen per elaborar el perfum d’almesc.
Però no n’hi ha prou en viatjar amb la protagonista amb els sentits ben espavilats per la llanterna de les olors per Londres, Moscou, Paris, Barcelona, Cabrera, Vorkutà o Argentona, mentre l’argument entrellaça acció i sentiments; sinó que també ens trobem una analogia subjacent al text que ens fa adonar de com s’assemblen crear un perfum i escriure.
En tots dos casos es veu girar la roda de la vida que torna al born,
on potser hagi desaparegut una antiga perfumeria,
però molt a prop una altra de ben diferent deixarà el record
d’«una vella, coneguda, olor.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada