Aquesta traducció ens arriba més de vint anys tard, però en un moment en què la l’anomenada «literatura del jo» està de moda.
No l’he llegit per això, sinó per la recomanació d’una amiga amb refinat gust literari i per una paraula del títol que m’intriga: la situació.
La situació d’entrada en un enterro, sovint emprada en narrativa, dona peu a la Gornick per preguntar-se per què només un dels elogis fúnebres que s’hi pronuncien li arriba al cor i la resposta es converteix en el fil conductor de l’assaig.
Anant al gra, l’evocació d’actes i emocions concretes que havia viscut la oradora al costat de la difunta va fer que el panegíric adoptés un sentit més ampli de com l’havia influït en la seva formació. Ens hi podem identificar i reconèixer.
«La qüestió personal havia esdevingut política... »
Primer de tot, el narrador ha de crear-se un personatge, un alter ego que és qui escriu però que està immers en una situació de recerca que dona sentit a la història que ens vol explicar: la seva, però també la d’altres que s’hi veuran reflectits.
«L’empatia que ens permet als lectors veure «l’altre» com l’altre es podria veure a si mateix és l’empatia que infon moviment a l’escriptura.»
A Vivian Gornick li sembla que l’època de la novel·la s’ha acabat i que ara hi ha la pulsió d’escriure sobre la pròpia vida, però allò que realment interessa no és exactament el que s’ha viscut sinó el sentit més ampli que confereix sentit a un conjunt d’experiències.
El o la protagonista de les memòries o autobiografia explica el seu periple alhora que es contesta la pregunta que ens corca a tots: com he arribat a ser qui sóc? Aquesta és la verdadera història.
Llegir i escriure ens posen davant d’un mirall:
«L’escriptura s’endinsa en nosaltres quan ens dona informació sobre nosaltres mateixos de la qual tenim necessitat en el moment en què llegim.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada