Què haguéssim fet si ens hagués tocat viure a territori ocupat pels nazis durant la segona guerra mundial, si haguéssim estat jueus o si ens hagués toca viure al costat d’un camp d’extermini?
En fi, com reaccionaríem si prendre partit ens posés en risc de perdre la vida?
A Samuel Silverstein li toca fer-ho i es converteix amb l’últim venedor ambulant colporteur un home que amb les mercaderies a l’esquena va de poble en poble i fa de vincle i de suport de criatures en perill.
La veu narradora ens explica les peripècies, pensaments i sentiments d’aquesta joia de personatge: patim i gaudim amb ell. Samuel és el pal de paller de la novel·la i allí s’hi empelten les altres branques narratives que focalitzen en diversos personatges que ell uneix en una xarxa.
Ens trobem davant una novel·la coral que rutlla tan bé que no notem la complexitat de la trama. Per altra banda, seguim bé les històries dels diversos personatges perquè estan harmònicament disposats. Així els títols dels capítols fan que apareguin intermitentment de manera que ens hi sentim lligats i desitgem saber-ne més. Destaca el to bíblic ben mesurat dels dotze capítols dedicats al protagonista Samuel i el diari personal de Daniel que ens permet canviar la perspectiva i obrir espai a l’esperit crític.
Un altre punt fort de l’escriptura de Pep Coll són les imatges, algunes d’arrel bíblica com l’arc de Sant Marti que evoca el pacte de Jahvè amb Noè i d’altres fruit de l’observació com aquesta que gairebé humanitza la muntanya que s’està despertant abans de l’estiu.
«...vam reprendre la marxa damunt la neu per un terreny de pendents suaus, clapat de roques i d’herba seca. Com si caminéssim damunt un llençol esparracat.»
O com el mateix títol on ressona esbiaixadament una altre de Nieztsche: La mort de Déu.
Durant tota la lectura les situacions històriques m’han fet reflexionar sobre l’actualitat fins i tot amb allò que en diem esperit del temps que ara torna a un passat que sembla oblidat o tergiversat: la història no es repeteix però sembla que rimi.
La llarga migdiada de Déu brilla amb llum literària pròpia i, alhora, no deixa indiferent socialment perquè sense emetre judicis de valor, ens il·lumina amb el relat d’una vida que ha valgut la pena ser viscuda i que no podrem oblidar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada