Una veterinària escriptora ja és notícia i si ho fa bé, amb més raó.
A Distòcia s'explora la frontera entre animals i persones i s'ens posa al davant de la nostra part més bestial i també de la més humana.
Pilar Codony ha tingut l'encert de fer-nos viure la manera d'afrontar l'amor i la maternitat d'una vaca i, alhora, de la protagonista. Conjuntament, evoca la vida pagesa i ramadera sense idealitzar-la; encara que també, sense la cruesa que pot comportar i, per tant, sense entrar en el subgènere del drama rural.
No vull avançar l'argument i només deixo constància que hi trobareu els dubtes de la protagonista, una vaca que es diu Safo, un gat que porta per nom Kropotkin i que de tots ells en coneixereu les sensacions-sentiments-pensaments que amaguen. També trobareu amor, gaudi de la natura, angoixa, el pes d'un passat, diàlegs vius, acció i reflexió.
Tot això amanit amb una bona prosa i amb imatges senzilles i suggerents que ens comuniquen l'esperit del text com aquesta:
...un cabirol esmunyedís que es mou tan ràpid que sembla fet de la mateixa pols del camí.
No puc estar de preguntar-me si l'escriptora veterinària ha llegit
Adiós Cordera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada