La fi del món que representa la mort d'una persona sempre fa por.
La pandèmia, un mal que no veus, fa pànic.
Sort que l'amistat i les arts posen paraules, música i imatges a un món en suspens. Alex Susana explica molt bé com ens enriqueixen i consolen.
La casualitat va fer que El món en suspens i Ravals es presentessin el mateix dia i que me n'assabentés perquè Llucia Ramis fes la crònica dels dos esdeveniments. Vaig comprar el llibre amb la sensació que m'estava predestinat, però no el vaig a començar a llegir fins que em va sorprendre la mort de l'autor. Ara que és a punt de complir-se'n l'aniversari escric aquesta nota.
He tingut aquest llibre a la tauleta de nit i l'autor ha reviscut per conversar amb mi abans d'anar a dormir. Plegats, hem fet balanç d'uns moments terribles i màgics en que la natura se'ns feia més propera i gaudíem amb comptagotes del plaer de retrobar els amics al voltant d'una taula.
Rellegeixo Salter amb els seu ulls i em sento que pertany a la tribu d'aquells que:
«Si no llegeixen, és com si els faltés alguna cosa, amplitud referencial, sentit de la història, un punt en comú. Els llibres són contrasenyes.»
El món en suspens està ple de contrasenyes que em ressonen per dins: dels haikus a la música de Mompou, dels formatges de l'Obrador Xerigots al raval de Dashilan, de la redacció epistolar al plaer de gaudir de la casa pròpia com d'una segona pell, de la vall de Sant Miquel a la poesia d'Amikhai, del taller de Pere Casanoves a la Bookeria de Tatxo Benet, de Calaceit a Queralps i, sobretot, de poesia que canta la vida.
Fins i tot en temps de pandèmia,
l'amor sobtat campa al seu aire
i imposa la seva llei:
no hi ha confinament que valgui
quan som presa del desig de tocar-nos.
Les paraules d'Alex Susana també ens toquen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada