#Aures. Montserrat Morera Escarré. Alzira-València: Bromera Morera Escarré (2023)

Aures és un llibre juganer com ho poden ser els vents suaus. Cinquanta relats relligats per personatges que ens expliquen històries d’herències, d’amors i de rodar pel món. 

Hi ha qui considera que és una novel·la mosaic que reflecteix l’actualitat. Per a mi, és l’intent de captar allò que fa únic un instant, la gràcia que individualitza una experiència i, alhora, la fa universal. Cerco allò que ens fa específicament humans i irrepetibles, alguna cosa com la que Walter Benjamin va explicar en la teoria de l’aura. 

Fotografia de Chema Madoz

Moments aurats també són aquells en que una imatge m’evoca una paraula i se m’encén l’espurna que, si treballo bé, es convertirà en relat. 

De què va?

De la noia que perd l’únic objecte que tenia de la mare, d’un jove que captura núvols, dels records d’un nedador, de la dificultat de superar una agressió sexual, de les diferents formes d’amor, de la Kati i la seva família de Mali i de Mataró, de l’ànima d’un violí que es va esquerdar a la Rambla un dia fatídic, de l’amor a la terra del padrí, de Catalunya, d’Espanya i del món, de com vivim el canvi climàtic, d’un pou que crida a submergir-hi, de gossos, de gats i d’ocells que, a vegades, pensen i parlen com ho fan unes sabates o una biga d’una casa pairal. 

 Però, sobretot, va de la joia de viure. 

Com a #Ravals, amb qui té parentiu encara que sigui tota una altra cosa, els personatges es mouen pels escenaris reals i simbòlics ben variats: des de Mataró a Salamanca o Tumbuctú, des de Vilassar de Dalt a Londres, des de Barcelona a Etiòpia, des de Tarragona al Pirineu, des de Valls a Colòmbia, des d’Empúries a l’Índia, des de Sant Pere de Ribes a Beseit, des de les terres de Lleida a Melbourne... 

Qui ho ha llegit em diu que crea addicció, que el conjunt està ben cosit i que us farà sentir part d’una família i uns amics amb els quals us reconeixereu. 

Jo només us suggereixo que llegiu deixant-vos portar pels vents que ens bressolen, ens empenyen i ens exalten i que al final escolteu la veu del mar.