Ens arriba la traducció de la novel·la
publicada en gallec a Xerais el 2011.
La portada de les dues edicions és un
símbol magnífic del contingut del llibre: l'emblemàtica fotografia
de Rosa Parks, detinguda l'any 1955 a Montgomery per no cedir el seient a un
home blanc, perquè "estava farta de cedir i cedir". Encara que va ser
empresonada, va aconseguir que es declarés il·legal la segregació en el
transport a la seva ciutat.
La fotografia va al pel amb la intenció
de l'autor que és mostrar en un cas, gairebé de novel.la de detectius, que no
es pot deixar que l'oblit tapi les injustícies.
Fernández Paz utilitza les metàfores
amb mesura i se les guarda pels moments crucials, com quan el fantasma del pare
injustament acusat de violació pot descansar finalment en pau, després del que
ha desvelat el fill, trenta anys després dels fets.
"Un aire que semblava més dens a
mesura que m'aproximava a la galeria, com si un imant invisible concentrara
tota l'energia dispersa. Poc després, amb la mateixa lentitud amb què s'obri
una flor, va acabar formant-se la figura de mon pare."
Amb fantasma i tot, la novel·la té un
gran valor documental: és un retrat de la generació del 68 a l'Espanya de
Franco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada