TOTES LES ENTRADES

diumenge, 15 de desembre del 2013

Agustín Fernández Paz, No hi ha nit tan llarga. Alzira: Bromera



Ens arriba la traducció de la novel·la publicada en gallec a Xerais el 2011.
La portada de les dues edicions és un símbol magnífic del contingut del llibre: l'emblemàtica fotografia de Rosa Parks, detinguda l'any 1955 a Montgomery per no cedir el seient a un home blanc, perquè "estava farta de cedir i cedir". Encara que va ser empresonada, va aconseguir que es declarés il·legal la segregació en el transport a la seva ciutat.

La fotografia va al pel amb la intenció de l'autor que és mostrar en un cas, gairebé de novel.la de detectius, que no es pot deixar que l'oblit tapi les injustícies.

Fernández Paz utilitza les metàfores amb mesura i se les guarda pels moments crucials, com quan el fantasma del pare injustament acusat de violació pot descansar finalment en pau, després del que ha desvelat el fill, trenta anys després dels fets.

"Un aire que semblava més dens a mesura que m'aproximava a la galeria, com si un imant invisible concentrara tota l'energia dispersa. Poc després, amb la mateixa lentitud amb què s'obri una flor, va acabar formant-se la figura de mon pare."


Amb fantasma i tot, la novel·la té un gran valor documental: és un retrat de la generació del 68 a l'Espanya de Franco.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada