El lema
del protagonista podria ser la dita "Més val ser cap de sardina que cua de
lluç". Em pregunto si l'autor no l'ha fet també seu amb conya sorneguera
de jove promesa capaç de bastir una enginyosa novel·la que parodia les claus de
l'èxit editorial.
El poc
popular joc del lacrosse es
converteix en la llançadora mediàtica del jove al qual aviat coneixerem con el
Fantàstic i que, també, escollirà Universitat amb el mateix criteri:
 |
| Potser segueix el consell d'Horaci: escollir el tema d'acord amb les pròpies forces |
"Els
taulers d'honor de Burrows em semblaven molt més assequibles. El Fantàstic no
es volia cremar les ales. El Fantàstic volia continuar sent el Fantàstic.
Burrows era perfecte: un campus modest on tindria la certesa de brillar."
P. 61.
L'estil
és pla i només quan es parla de literatura apareix alguna imatge, no gaire
original. L'analogia preferida és la que equipara escriure amb un combat de
boxa.
"Això
d'escriure s'assembla molt a boxejar. Et poses en posició de guàrdia,
decideixes que et llences a la batalla, alces els punys i t'abraones sobre
l'adversari. Doncs un llibre és si fa no fa el mateix. Un llibre és una
batalla." P. 167.
Un
combat per aconseguir ser qui s'emporti el major nombre de lectors embolicant
fora límits la troca i enviant una mínima versemblança a passeig. Tot i així,
la capacitat de no fer parar la acció, l'enginy i la paròdia irònica han fet
que el text m'atrapés.
El
consell final del mestre és definitiu:
"Un bon llibre, Marcus, és un
llibre que et sap greu que s'acabi." P. 677.
En el meu cas, tipa de veure
com es treia conills del barret de mag, tenia pressa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada