Llegir el
teatre és quedar-se amb una petita part del que pot oferir la dramatúrgia, encara
que en el text teatral hi hagi el germen de l'experiència completa. Llegir teatre
demana que imaginem l'escenari, la llum i fins i tot les olors, els moviments i
els gestos dels actors i actrius i, sobretot, les entonacions, els tons i els ritmes de les veus. Per això, cal que
el text, embrió de tot plegat, sigui capaç de recrear el món: en un principi és
la paraula.
Aquesta
reconstrucció d'un món ha de ser versemblant i, per tant, el llenguatge dels
personatges ha de ser coherent amb el seu caràcter i amb el temps i l'espai
ficticis, ens ha de donar il·lusió de realitat.
La
lectura de Victòria no m'ha produït aquesta sensació. M'ha costat creure'm els
personatges i l'ambient de la Barcelona grisa de l'any 1951 al barri que avui
anomenem del Raval.
 |
| La plaça del Padró al cor del Raval |
Des del
principi, no em va cabre al cap que la Victòria fes un parlament dins de
l'església fent apologia de la dedicació a la barberia del seu marit acabat de
finar. No em vaig empassar que, en ple nacional-catolicismo,
quan homes i dones s'asseien separats als sepelis i mentre ells enterraven al
mort les dones es quedaven resant el rosari, una vídua fes una semblança del marit a peu de fèretre.
Clar, vaig pensat, aquest recurs és una bona manera de plantejar la situació, vinga... més
endavant ja entraré dins la ficció.
Però no
ho vaig aconseguit perquè l'estil del llenguatge, encara que ben polit, no em
sona a la parla popular dels barcelonins de l'època. No em produeix la il·lusió
de realitat.
En poso
alguns exemples. No em crec al falangista parlant de la "por
preventiva" del cérvol que dissecat llueix la seva cornamenta penjat a la
barberia, per altra banda un bon símbol. No veig a la Cantant dient "m'estic quedant cega cosint", em passaria millor si digues
"m'estic cremant la vista" i, de cap manera, algú de 1951 es posaria
a la boca el clixé lèxic actual de: "Benvinguda al món real".
Direu
que sóc una tiquismiquis deformada per la filologia, com ho és
el personatge del mestre que ens alliçona, precisament en aquest sentit:
"Els
bons poetes saben que l'adequació del lèxic és fonamental perquè arribi la seva
veu."
Però com que, també a mi, els llibres m'han salvat la vida; crec que el tractament estilístic del llenguatge d'aquesta obra
hauria d'estar més cuidat, precisament perquè Victòria té molts valors i, segurament, a l'escenari dóna el millor
d'ella mateixa i, sobretot, perquè el seu missatge és clar: encara que la por
sembli que ho enfonsi tot, ens queda la memòria individual i col·lectiva del
llibre que perdura en temps advers. Com deia el poeta Blas de Otero: ens queda la paraula.
Thanks for sharing, nice post! Post really provice useful information!
ResponEliminaCông ty vận chuyển hàng nước ngoài FadoExpress hàng đầu chuyên vận chuyển, chuyển phát nhanh siêu tốc đi khắp thế giới, nổi bật là dịch vụ gửi hàng đi mỹ, gửi hàng đi nhật và gửi hàng đi pháp và dịch vụ chuyển phát nhanh đi hàn quốc uy tín, giá rẻ