Quan
era nena i em quedava a casa els avis preguntava sovint:
—On és
la mare?
I l'àvia
sempre em contestava:
—Un gos
la duia a la boca.
Aquella
resposta em deixava muda i plorosa. Ara sé que plena d'angoixa.
Neru neru nas
s'enfronta a les angoixes maternals i filials i les asserena.
Tots
els infants néixen com:
"un
lliri blanc
en un
toll de platja."
Són con
el Biel que porta el nom d'algun: ˝trosset suau d'aquell que va ser
arcàngel."
Aquest
nen sempre recordarà "que la vida és plena de tobogans" i que si ens passem
un semàfor en vermell:
"
... si t'enxampa el dimoni vell
pot
escanyar-te tots els anhels."
Segur
que també haurà entès que l'amor:
"no
són els cromos de Pokemon
ni
aquests cent euros que m'han costat les vambes."
Y aquest nen, que som tots, sabrà que per sempre tindrà la companyia de les cançons
de la seva infantesa i de la mare que és:
"la
lluna blanca de la confiança en la negra nit."
Quan en Biel sigui un home que haurà baixat de cara pels tobogans de la vida, cantarà als seus fills amb una certa melangia però
amb el somriure als llavis:
Si tu
te'n vas
neru,
neru, nas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada