Recull
de records "que brillen com una moneda nova de trinca enmig de l'asfalt
quan hi toca el sol del migdia".
M'evoquen
altres temps: quan les nenes de les minyones anaven a casa dels senyors, quan a
les vitrines es guardaven nines amb robes tradicionals portades de record dels
viatges, quan hi havia una pantalla de neu als televisors, quan jo llegia el
diari d'Anna Frank en véu alta a l'hora de fer labors al col·legi de monges i,
sobretot, quan es feien les revolucions cantant.
Aquests
contes són com somnis que pots portar per on vols, diuen amb poc, saben
callar i deixen volar la imaginació. Tenen una música suau, alhora,
clara i fonda: una música que por fer:
"...olor de fruita, de pell de seda, de mort de fons a punt d'esdevenir-se".
Bel Olid és una dona finestrera, com deia Montserrat Roig, com ho
era Carmen Martín Gaite i tantes dones que han contemplat el món amb mirada
pròpia des de la finestra abans que nosaltres.
Dones
que hem sortit al carrer, hem fet camí i hem nedat nues al mar mirant de trobar
la llibertat.
I si
pot ser cantant, millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada