 |
| Autoretrat |
Clara Peeters, una flamenca de principis del segle XVII, amb una pintura"hiperrealista" va aconseguir plasmar a la perfecció i amb gran bellesa el que es portaven a la boca els ciutadants benestants d'Amberes o de La Haya.
Filla de pintor i, més tard també dona d'un artista, va aconseguir alguna cosa més que una tècnica depurada i deixar constància de la dieta dels flamencs.
La disposició de les peces, la llum, la riquesa dels detalls, les textures brillants, sedoses, lleugeres o pesades fan de la seva obra una finestra a una manera d'entendre la vida i l'art.
Sabem que ella és l'autora perquè signa les seves obres i, a més a més, de maneres molt diverses:
fent apareixer el seu reflex en un objecte fent palés el gran tema del barroc i dels nostres dies: el de l'engany als ulls.
Amb el seu nom en un angle.
Deixant un ganivet que podria ser un regal pel seu matrimoni, amb el seu nom gravat al cantó.
Natures mortes que ens parlen de com fuig el temps i que recorden les fotografies de Toni Catany, fetes gairebé 400 anys després, sobretot quan hi apareixen conxes i altres objectes que no són menjar, sinó que animen l'escenografia d'interior, aquestes finestres que miren endins de la casa i projecten una llum subtil sobre les composicions amb els clarobscurs matisats.
 |
| Pintura de Clara Peeters |
 |
| Fotografia de Toni Catany |
 |
| Pintura de Clara Peeters |
 |
| Fotografia de Toni Catany |
Aquestes taules parades o aquests aliments a punt de ser preparats disposats artisticament són alhora un cant a la vida i una advertència a la caducitat de l'existència ja que ens recorden que ens convertirem en pols i que vanitas vanitatum, et omnia vanitas.
I també, que els ulls ens poden enganyar i que hi ha moltes coses amagades.
L'exposició de El Museo del Prado va ser tot un descobriment. Aquí en teniu un tast.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada