TOTES LES ENTRADES

dimecres, 26 de juliol del 2017

Amics per sempre. Direcció: Román Parrado. Guió: Roger Danès Morera, Alfred Pérez-Fargas, Román Parrado. Producció: Batabast/Lastor Media/Televisió de Catalunya

Amics per sempre és alguna cosa més que una comèdia divertida que evoca l’esperit del 92. És una pel·lícula amb moments brillants que sota l’embolcall de la commemoració dóna fe del profund canvi urbanístic i social que els Jocs Olímpics va representar per a Barcelona i els seus ciutadans.

Faig un breu repàs de tres dels moments estel·lars.

Música i sentiment

L’últim chiringuito de la Barceloneta està a punt de ser enrunat  i l’amo arruïnat i amb el matrimoni trencat, intenta salvar la relació amb la filla adolescent que vol marxar amb la mare. Per això s’escarrassa a escriure una emotiva carta al Michel Jordan perquè, aprofitant l’estada a Barcelona, vagi al seu restaurant i faci feliç la nena rebel que n’és fan.  L’angoixa creadora del pare s’acompanya amb la música melodramàtica de Madama Batterfly: el paral·lelisme discordant dóna grandesa irònica al perdedor i fa somriure i reflexionar, alhora.

Delicat i punyent.

El valor de la paraula

Escena contraposada a l’ambient popular del chiringuito “El Boquerón”. Entrevista del matrimoni separat que es disputa la filla amb la mediadora argentina. Saló modernista amanerat de tan polit. La psicòloga fa una descripció àcida de cada un dels litigants. Al final ofereix el que està bevent amb parsimònia: —Quieren un matecito?

El clímax es trenca amb elegància.

 
La metàfora visual

 La imatge dels Jocs més arrelada a la memòria col·lectiva és la de l’arquer apuntant al pebeter. Va ser aquella fletxa la que realment encengué la flama olímpica? O el tir es va torçar i un mecanisme va assegurar l’èxit de l’espectacle?

A Amics per sempre hi ha una bona alternativa: la fletxa encesa no fa diana i va a petar sobre el cotxe de l’ amo de “El Boquerón” on hi ha la figura de cartró pedra d’un seitó que sembla inspirat en la gamba de Mariscal i que queda reduït a cendres.  Tal com va quedar el món urbanístic i social de la Barcelona —sobretot de la Barceloneta— del segle XX.

Genial!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada