divendres, 6 d’octubre de 2017

Margarida Aritzeta (2017) La filla esborrada. Barcelona: Capital Books



Schubert evoca  linquietant i captivadora música del bosc amb el seu lied Erlkönig. Aritzeta trasllada aquesta atmosfera màgica a lescriptura de La filla esborrada: el clima del romanticisme alemany.
Tots els sorolls ressonen a la fosca i creixen com una gran onada que sacosta a la platja. Allí lamant no és més que una ombra fantasmal que recorda lolor de lestimada mentre: Aspira profundament. Farigoles i ruda. Garrofer, llorer i llimones...
En aquest entorn el desig és com la molsa que cobreix la pedra i lenamorada evoca: Olors dolçasses de lliris, de podrimener, de sexe i de mortque lhan marcat per sempre.
Els elements naturals fins i tot empelten la descripció dels personatges: Tenia el posat innocent duna criatura, els cabells arranats, com rostolls de palla acabada de segar, i els ulls torbadors duna tempesta bàltica plena de perills, amb onades monstruoses i mortífers blocs de gel amagats sota laigua.
La natura simposa tant que aconsegueix que la protagonista canvií de pell, com les serps, i oblidi el brutal origen de la vida que sobre pas dins el seu ventre. Viurà un temps evanescent dins duna bombolla que laïlla de la realitat cruel i la fa caminar entre somnis que ens transporten a un món on els verns o les alzines respiren i parlen... o potser només és el mestral, o potser, ni més ni menys que els elfs.
Són somnis exòtics, meravelles dels sentits que no són res en concret, il·lusions sense paraules que la transporten, floten i després sen van en silenci, com els flocs alats del miraguano que senvolen duna bufanda des del palmell de la mà.
Somnis amb paraules antigues i flonges com miraguano que em recorden estius de temps passats més llargs que la cua dun estel i momplen de dolça melangia.
Paraules poètiques de balada de Heine o de rima de Bécquer per aconseguir que la música es faci literatura. A l'inrevés d'allò que va fer Shubert musicant el poema de Goethe.
Darrere els baladres balla una ombra i una dent lluu a la llum de la lluna.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada