Et penses que mai no arribaràs a les
portes de la vellesa i, potser, que no tindràs el valor de mostrar la
teva intimitat.
I ara ets al principi de l’hivern i has
tingut coratge. T’has despullat amb naturalitat davant meu i em sembla que et
conec millor i que, de retruc, m’acosto més a mi mateixa.
Has aconseguit fer reviure el passat. Des
de les ocurrències de quan tenies cinc anys quan vas descobrir-te el penis circumcidat i vas trobar
“d’allò més adequat que tinguis un
casc de bomber en miniatura estampat en la teva persona, a la part del cos, a
més a més, que tant per l’aspecte com per la funció s’assembla a una mànega.”
P. 17
Fins als ulls joves que et fan veure “un
laberint de carn” en la multitud de prostitutes que s’ofereixen a una “processó
d’homes.” P. 45.
Tornes a donar vida a experiències com la que et porta a dir que “no
creus en cases encantades” encara que ens expliquis com vas viure en aquella on va acabar el teu matrimoni i que en
tenia totes les característiques.
Passes revista a tot: les cases on has
viscut, els llocs on has anat, les morts que has patit, els amors que t'han fet inventar-te les estimades com un trobador malalt fins que en vas trobar una que ja
s’havia inventat a ella mateixa.
Enumeres des de les amistats fins als
mals del cos i de l’esperit, catalogues les sensacions i els sotracs. El que brodes, però, són el moments d’epifania
que has gaudit: el llarg tren que contemples quan decidiu casar-vos, la dansa
màgica que et trenca el bloqueig d’escriptura o la veu de la Sandra que després
de fer l’amor et recita de memòria uns versos de Baudelaire:
Mere des souvenirs, maîtresse des maîtresses,
Ô toi, tous mes plaisirs! Ò toi, tous mes
devoirs!
Tu te rappelleras la beauté des caresses,
La douceur du foyer et la charme des soirs,
Mère des souvenirs, maîtresse des maîtresses!
La mare i la mestressa és la memòria feta
art i l’ànima d’aquest llibre i, també, del que has publicat nou anys més tard: 4 3 2 1 . La medul·la de l’escriptura que has aconseguit posar en solfa i que aquesta
vegada sí que m’ha emocionat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada