dimecres, 29 de maig de 2019

Anne Tyler (2019) La dansa del rellotge. Barcelona: Proa



            La vida dóna més voltes que les agulles d’un rellotge i, a vegades, les busques fugen de l’esfera, com en el joc de les nenes que porta per nom a la novel·la.
            El temps també balla i salta. Allò que succeeix el 2017 no s’entén si no veiem com es forja la vida de la protagonista. Per fer-ho n’hi ha prou amb tres cales  anys determinants.
Des de l’atac de riure que “com un líquid inundava tot el cos de la Wila” el 1967 quan tenia 11 anys i la mare absent  que creava una atmosfera familiar que “li esqueixava el pit", encara que el pare poses tot el que podia i més de la seva part.
Passant per les escenes de 1977 que ens pinten amb quatre pinzellades com el Derek comença a anular la Willa que es converteix en esposa massa aviat.
Per últim, el 1997. La protagonista sembla tornar a la infantesa i d’alguna manera preparar-se per renéixer.
Tot està a punt per la data crucial del 2017 quan la Willa s’adona “que una altra emoció que experimentava era de felicitat”.
Sortir sola del seu ambient de suposat confort, el tracte amb la Cherly, la nena que balla la dansa del rellotge i amb la qual s’identifica:

“...la Willa sabia què volia dir la Cherly. Ella també s’havia sentit d’aquella manera durant la infantesa: s’havia sentit com una adulta prudent i vigilant engabiada en el cos d’una nena. I tanmateix, ara, paradoxalment, sovint li semblava que darrere de la seva cara de persona adulta continuava havent-hi una nena d’onze anys que mirava el món.”

Ja és a punt d’inventar-se el seu ball del rellotge:

“...com una exhalació, giravoltant ràpidament sobre ella mateixa, de manera que el públic només veiés una taca de color borrosa abans d’esfumar-se entre bastidors: puf!”


                                  
“..igual que la silueta de la porta del lavabo de senyores, sobrevolant la corba de la terra mentre transita per l’espai.”

Bona dansa!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada