He llegit aquest llibre perquè té una portada atractiva sense títol ni autoria. Una aposta valenta i atractiva d’Índex EDITA, dissenyada per Enric Sauté i Jaume Bruguera. No em penedeixo d’haver seguit aquest impuls.
La novel·la s’estructura en set capítols que corresponen a diferents moments de la vida de la melancòlica Martina i de la mateixa manera que la portada ens amaga el títol, la protagonista té un secret que ella mateixa desconeix i que es manifesta en somiejos o visions.
Per altra banda, la manera amb la qual l’autora ens estira a continua llegint està tan ben dissenyada com la coberta del llibre.
Al terra, damunt les herbes amb minúscules flors blanques, s’estenien els fruits que havien caigut de les branques.
—És l’aclarida natural —li va explicar en Bernat, en veure la cara de desil·lusió de l’Anna—. La natura només carrega amb el que pot tirar endavant. Està per sobre dels nostres desitjos.
L’Anna va guardar aquella afirmació sense saber que, algun dia, seria el seu únic consol. (Pàg. 56)
La bellesa del camps, la relació entre natura i destí, l’anticipació suggeridora són bona llavor literària.
No vull dir res de tot el que viuen la Martina i la seva amiga Anna, només us avanço que no us avorrireu si les seguiu tot endevinant la presència misteriosa que, com una ombra, acompanya la protagonista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada