Em reconec en aquest anhel: tinc ganes d’aixecar el vol, moltes.
En temps de portes tancades, tirar cap al nord i viure les històries enlluernadores, gracioses o terribles que els ocells expliquen a Fúlvia Nicolàs és un privilegi i un plaer perquè viatgem cap a fora i cap a dins. Gaudim d’espais grandiosos, de detalls de la natura, d’apunts d’història i de psicologia social; alhora que compartim el camí amb una família especial. Seguim rutes aventureres i corriols íntims.
Els paisatges impressionen i fan somriure, com la descripció a la manera de Lovercraft: «penya-segats demoníacs amb perverses columnes basàltiques» o l’animació o humanització d’edificis i natura: les barraques de colors «ens fan un crit», el vent pot ser «la veu d’algú», les vaques tenen «sentit de l’humor» i els frarets són «confeti viu». Fins i tot, el fill company de viatge és com un poll d’aquests ocells.
Els corriols vitals s’entortolliguen i arribem allí on nia bona part de la força del relat:
«La vida anterior dels pares, quan encara no es coneixien entre ells, se’m feia incòmoda: hi intuïa secrets, llocs i persones estranyes, plans que no m’incloïen i que em podien haver deixat fora del món.» Pàg. 34.
Penso en la primer novel·la de l’autora Tres hiverns a Londres on la vida anterior de la mare és el cabdell que desembolica una interessant i ben narrada història. Ara, són els passos del pare, abans de ser-ho, els que ens empenyen cap el nord en un viatge íntim d’acceptació d’un llegat emocional que, potser, es deixarà en herència als fills.
Sensibilitat per gaudir de la «felicitat serena que desvetllen les petites ciutats nòrdiques», capacitat d’observació de cultures diferents i d’una natura que hem de preservar i sentit de l’humor que ens fa somriure davant els obstacles de tot viatge.
Tot això i més es aquest llibret preciós per dintre i per fora que m’imagino exposat a l’ampit d’una finestra nòrdica al costat d’un gerro de porcellana de Royal Copenhagen.
Un plaer hugni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada