La veu d’un nen ens agafa la mà com si anéssim a passar a l’altre cantó d’un carrer. No sabem si surt de l'escola Ferran Sunyer o de Can Culapi, només que l'ha anat a buscar l’avi Joan i que tornen a casa passejant per la Ronda de Sant Antoni.
El petit Jan és espavilat, observador, sensible i rumia molt. També somia. I és a partir de la seva mirada que veiem no només com l’avi va perdent la memòria sinó també com canvia la vida de la família i com ell es fa gran.
La història ens captiva tant pels escenaris, per a mi molt propers del barri de Sant Antoni i de Vilaverd, com per l'elaborada senzillesa i els detalls simbòlics: els rellotges, la o, el perfum de l’àvia, les dues memòries... que, com els arbres tenen funció estructural.
«Sí, els arbres em serveixen per respondre el que em preguntes, i també el que em pregunto jo mateix. Me’ls miro i m’ajuden a trobar gairebé totes les respostes.» P. 93
Gaudim de la lectura i, al final entenem quina memòria amaguen els arbres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada