K.P. Kavafis (2016). Poemes. Edicions Cal·ligraf: Figueres. Traducció de Carles Riba. Edició d’Eusebi Ayensa. K.P. Kavafis (2021). Reflexions i poemes d’un jove artista. Edicions Cal·ligraf: Figueres. Introducció, traducció i notes d’Eusebi Ayensa.

Sovint els llibres s’enreden com cireres en un cistell, però aquest parell podríem dir que son cireres bessones enganxades per les mateixes tiges. 

En el primer, la clàssica traducció de Riba està enriquida no només per les notes del poeta, sinó per l’erudició amable i entenedora d’Eusebi Ayensa. El recull de poemes va precedit d’un pròleg que dona les claus per abordar la lectura que l’acurada edició i les notes fan pausada i plaent. 

És un gust reconèixer els ressons de la primera vegada que vaig llegir aquest versos en castellà. He perdut el primer llibre que vaig tenir del poeta d’Alexandria on a cada pàgina hi havia una fotografia en blanc i negre de restes de monuments, d’escultures clàssiques o d’un efeb, però ja no em reca. Em continua fascinant la combinació de l’enaltiment dels plaers eròtics i l’ètica que destil·len els poemes on la història de l’hel·lenisme serveix de base a analogies que no han perdut vigència: continuem lluitant i perdent a les Termòpiles, seguim amb l’enrenou de Síria, temem els idus de març i Ítaca encara ens ofereix «un diví viatge.» 

Ara, gaudeixo més d’aquests poemes històrics gràcies als comentaris i a les notes. I, encara que no em senti com els vells que retrata, comprenc millor la necessitat de deixar que l’experiència faci pòsit per escriure i, sobretot, per donar la forma final a un poema que pugui sobreviure i perpetuar els records: 

Ara mateix hi ha joves que diuen els seus versos. 

Per llurs ulls plens de vida, passen les seves visions. 

Llur sa, voluptuós cervell, 

llur carn d’un traç tan pur, tan fermament lligada, 

ara amb el que ell de la bellesa ha fet veure, es commouen. 

A la cirera bessona, Reflexions i poemes d’un jove artista hi trobem l’ars poètica de Kavafis. 

Arran de la compra de l’arxiu del poeta per la Fundació Onassis a finals de 2012, s’ha obert l’accés a nova documentació i Eusebi Ayensa ha fet una tasca ingent i profitosa de la qual en sortim beneficiats perquè ens la posa a l’abast amb un estil elegant i planer. 

A més a més dels textos en prosa on Kavafis reflexiona sobre per què i com escriu; trobem els poemes, ara traduïts pel propi Ayensa, on es reflecteixen les idees literàries de l’alexandrí i els fets biogràfics i històrics que hi estan relacionats. Un treball d’orfebreria filològica per gràcia del qual els dos llibres es complementen. 

Veiem, com a mostra, la subtilitat dels detalls diferents entre una traducció de Riba: 

I encara més honor els és deguda 

quan preveuen (i molts de fet preveuen) 

com ja vindrà que surt Efialtes 

i els medes a la fi vindrà que passen. 

I la versió d’Ayensa, en la qual l’anàfora dels que es situa a principi de vers i el gerundi final actua de fermall del poema: 

I encara més honor els és degut 

quan preveuen (i són molts els que preveuen) 

que a la fi apareixerà Efialtes 

i que els medes acabaran passant. 

Ara bé, en aquest volum els versos serveixen per il·lustrar la forma d’entendre el fet poètic de Kavafis i els trobem després de l’explicació de com cal revisar i de com es produeix la simbiosi entre l’experiència de qui escriu i de qui llegeix. 

Com diu el poeta: 

Només que el poema Termòpiles encaixi amb una sola vida, aleshores el seu missatge és cert. I quan un poema encaixa amb una vida, és possible que encaixi també amb altres. 

No cal anar gaire lluny perquè encaixi que una derrota prevista no és obstacle per continuar lluitant.