Hi ha qui contempla «el món des del marge», hi ha qui omple llibretes escrivint per un impuls irresistible, hi ha qui s’escapa de la realitat i s’instal·la en la ficció i hi ha qui ho anomena malaltia mental.
Aquest relat ens interroga sobre quins són els límits entre la visió de l’artista i la de qui pateix una disfunció psíquica i ens qüestiona el poder guaridor, que pot ser enganyós, de la literatura. Aquí, al meu entendre, hi ha la clau de la novel·la: és realitat o ficció?
Està estructurat per les successives llibretes que va omplint la protagonista i uns contes que ella mateixa va escriure que recolzen simbòlicament els fets que amb cura es van desvelant. El doble epíleg final sorprèn i força a reinterpretar allò que s’ha llegit.
La imatge més potent és la dels braços i els dits dels arbres de les ciutats que engabiats dins dels escocells no poden arribar a tocar-se les branques: així d’incomunicada està la protagonista que només està arrelada a l’escriptura.
L'escriptura enregistrada als quaderns ens fa viatjar amb la protagonista per la ciutat, conèixer una història dolorosa i un personatges atractius com la noia dels «cabells feliços».
La pregunta continua ressonant, en acabar la lectura intensa i plaent: són molins o gegants?
Moltes gràcies. I moltes gràcies per parlar de la visió de l'artista. D'això va la novel·la, bàsicament. Per això també hi trobem el personatge de la Bruna. Espero que t'hagi agradat.
ResponEliminaUna abraçada
La Bruna és un personatge encantador.
ResponEliminaUna abraçada,també, Anna Maria!
Malaltia i Salut. Normalitat o Diferència. Tot són paraules. Algunes d'elles amb un innegable fons de realitat. Les altres, buides, varien segons l'època. M'han agafat ganes de llegir el llibre. Gràcies, Montserrat!
ResponElimina