Jordi Fernando Aloy (2021). La negreta i altres veus emmudides. Vilanova i la Geltrú: El cep i la nansa

 

Set relats curts que donen veu a les emmudides. Set relats diferents però lligats pel tema i per un estil adaptat a cada una de les protagonistes, però amb unes constants que componen un conjunt. 

Em fixo amb els canvis de punt de vista i en els salts temporals que ens fan conèixer

aquestes dones a flaixos: una bona manera de fer-ho després del llarg silenci que les ha marginat i les ha deixat entre ombres.  No patiu que no perdreu el fil perquè les transicions estan ben aconseguides. Vegem-ho: 

«Ara, amb cada plat esbandit, Mariona repassava com els havia canviat la vida, com els havia conquerit l’amargor, d’ençà d’aquell maleït final de febrer del pa. 

12 

—Quants dies més haurem d’aguantar...(...) Quan voleu que parin de xuclar-nos la sang... La Negreta Vilaret formulava aquestes preguntes retòriques enfilada a un carretó... »

Altres trets d’estil són la ponderació en l’ús d'imatges tan boniques com aquesta: 

Ella se sentia fondre’s en el tacte d’aquell home i, alhora, el notava absent i llunyà, com si ella fos terra mullada i ell la tempesta que se’n va. 

I el toc sorneguer que ens fa somriure encara que la cruesa de la vida quedi retratada de forma realista. Preval la manera positiva i l'humor amb què les protagonistes enfronten la vida. Totes tenen una meta o una vocació que no toca en una dona i totes la porten a terme, fent allò que han de fer amb més esforç del que caldria i sense desanimar-se. 

Així, la Negreta capitaneja una revolta, Gueraula de Codines, guareix encara que li costi la vida, la pedagoga Enriqueta Segulí sembla oblidada però el seu mestratge reviu en una noia de la CUP, l’Antònia Ibarra tira endavant l’impremta de Cervera i els seus llibres perduren, Salut Borràs lluita per la terra i la llibertat des de Gràcia fins a París, Elisava pinta amb l’agulla i signa la seva obra cap al segle XI o XII i Cándida Pérez, compon i canta cançons que fa un segle que escoltem: «Jo sóc la criticada Marieta... »

Tot això ho trobareu en l'acurada edició d' El cep i la nansa on s’aprecia el gust per la feina ben feta de l’autor.