Un llibre per sucar-hi pa, un llibre que es paladeja...
Hi ha tota una constelació de metàfores entorn de la lectura i el menjar que utilitzem sense adonar-nos'en.
A Un plat d'escudella trobarem el revers de la moneda, ja que els aliments i els guisos es converteixen en símbols d'altres realitats sovint intangibles com la manera d'entendre la vida.
«Les maduixes... eren l'emblema d'una manera de veure el món...» Pàg. 15.
L'autor recopila i reinterpreta les imatges d'aquesta mena que feia servir Emili Vilanova que sovint caracteritza els personatges per alló que mengen, o objectes i sensacions com a aliments o determinats plats. Així:
Unes sabates elegants tenen «aquel color de platillo de bacallà amb patates.» Pàg. 45.
«Si m'alcés, tot jo cruixiria com los melindros quan los arrenquen el paper.» Pàg. 41.
També en els noms creatius que els cambrers donaven al diferents plats que cantaven per passar la comanda a la cuina:
Mongetes i arengada = Plat de ballarines amb la reina de los mares.
Freixura = Perdiu de coll llarg.
Cigrons = Bales del quaranta.
Ara bé, seguint la petja dels menjars tal com ens els descriu Emili Vilanova, Joan de Déu Domènech fa reviure la Barcelona del XIX relacionant els fets socials i històrics amb detalls de la vida quotidiana, etimologies, anécdotes ben documentades. I no només això, sinó que allò que esdevingué es converteix en símbol premonitori de la realitat actual ja que, com es sabut, encara que la història no es repeteixi, rima.
Per aquesta regla de tres, trobem relació entre el federalisme de Federic Almirall i la reivindicació de la cuina regional perquè «la cuina forma part de la història, de les maneres de fer de cada territori.» i constatem que «la gastronomía de la classe dominant és la gastronomía dominant.»
Però el més important és que el llibre ens deixa bona boca i ganes de tastar alguns plats com un arrós a la milanesa del qual no se'n diu la recepta o el llomillo amb mongetes tal com el servien a la Fonda dels Falcó. Faig propòsit de cuinar-ne un així mateix.
Segur que com Un plat d'escudella, serà per llepar-se els llambrots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada