Ravals havia de tenir música de fons.
Al meu barri barceloní no només hi ha el Liceu de cara a la Rambla i de cul al Raval, sinó que a l'antic Odeó de la plaça Sant Agustí hi va tocar Listz, al Romea hi actuà tota la nova cançó, els cuplets ressonaren pel carrer Nou de la Rambla i les rumbes al carrer Cera. Avui, es continuen escapant notes pels balcons de cases particulars, de l'escola de música de la Riera Alta, del Xamfrà del carrer de les Tàpies o del Conservatori del carrer Nou.
Per si no n'hi hagués prou, bona part del veïnat acaba de participar a l' Òpera del Raval, La gata perduda.
Així doncs, la música és molt present a la novel·la.
S'utilitza en la caracterització de personatges com la Mar, amant de la música clàssica o del Paul, fan de Leonard Cohen i, fins i tot, un animal de companyia, la Perla, està descrita musicalment.
Una determinada melodia es pot relacionar amb un fet com la suite simfònica de Sheherezade que escolta la protagonista baixant per la Rambla després de l'atemptat i pot fer de leitmotiv, com en el cas del retorn de la cançó The Future del cantautor britànic.
«(El Paul) canta amb Cohen:
Things going to slide, slide in all directions.
...va cap a la cuina i pensa com el vell Leonard: tot flueix en direccions imprevistes.» Pàg 29.
O ser un contrapunt, com és el cas de la Madame Batterflay que és l'eix del relat de la història del personatge secundari de la Paca per ressaltar la conducta de la Carmina, la mare de la protagonista.
Per altra banda, hi ha músiques que recreen ambients com les cançons que sonen a la Missa del Gall de Sant Agustí i que s'han extret de la realitat encara que al text agafin una dimensió simbòlica.
Així mateix, la nit de l'atemptat del 17A va sonar el Nocturn 2 de Chopin a la Casa Bethoven de la Rambla i, a la novel·la, aquesta composició s'utilitza de fil conductor de l'escena corresponent.
Músiques i paraules es trenen a Ravals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada