Comparteixo experiències lligades a aquest entorn com el poder simbòlic de la roba que he fet aparèixer en els meus escrits de ficció i que l’autora explica amb precisió i un xic de poesia.
«L’armari guarda el temps tancats. La relació amb la roba sembla el cordó umbilical i el patrimonial per a moltes dones.» P. 29.
També coincideixo en vivències íntimes de coses guardades al cosidor a als armaris que fan que la prosa de Pilar Vives Corbella faci literatura i els seus records ens arribin al cor.
«Ben pensat, l’etimologia de la paraula record té relació amb aquestes sensacions: recordare vol dir “tornar al cor”. P. 35.
I per acabar-ho d’adobar retrobo l’analogia que m’és tant estimada entre teixit i text que impregna tot el llibre.
“I no deu ser, com preveuen certes estudiosos d’història antiga, que les dones, tot cosint, filant o teixint, s’expliquen històries i van ser les primeres narradores de la humanitat”? P. 49.
En resum, no només comparteixo experiències i temes, sinó que m’identifico amb metàfores que són carn del text i que donen un sentit universal a la gran tasca de recollir la història de les cosidores oblidades de Valls.
Gràcies per fer-ho tan bé, Pilar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada