INVENTARI 2025. LECTURES QUE NO PASSEN DE MODA (1)

LECTURES QUE NO PASSEN DE MODA

QUATRE ESCRIPTORES I ESCRIPTORS A QUI TORNO SOVINT

Ramon Solsona no només aconsegueix evocar records sense barrejar realitat i ficció, ni només segueix el deixant de llibres com La memòria es diverteix de Valentí Castany o La memòria fa pessigolles de Joaquim Muntanyola; sinó que...

ens fa reviure una època, 

documenta l'evolució de la parla 

i manté una mirada crítica que fa somriure, alhora que esperona a continuar la roda per què el món giri millor. 

El carrer de la xocolata està escrit en estat de gràcia.

https://tempsdemetafora.blogspot.com/2025/03/ramon-solsona-2025-el-carrer-de-la.html

El primer és el que marca la peculiaritat de l'obra. Ramon Solsona no només és un home que llegeix el que escriuen les dones, sinó un novel·lista que escriu un asssaig sobre la seva narrativa: porta les ulleres violeta i alhora les d'autor d'obres de ficció. I es nota tant en la complexa estructura ben trabada con en el to.

«Aquestes pàgines, doncs, són una invitació a compartir el poliamor amb el desig d'informar i divulgar, sense pretensions, com en una conversa entre amics.»

https://tempsdemetafora.blogspot.com/2025/10/ramon-solsona-2025-dones-migpartides.html

https://tempsdemetafora.blogspot.com/2025/06/nuria-cadenes-2025-en-carn-i-ossos.html

Els coloms caputxins que he criat m'acosten a la pubilla envejosa amb «ulls de gorja» i des del mónòleg següent del «12 de febrer» em summergeixo en situacions que revisc: finestres al passat recent o a la més estricta actualitat.

No trobo metàfora capaç d'aglutinar aquest gabadal de «carn i ossos» que arriba al clímax en una altra data que no es pot oblidar «20 hores 11 minuts». 

Pels de punta i udols de ràbia, 

impotència i dolor 

que ni els ocells consolen.

https://tempsdemetafora.blogspot.com/2025/04/margarida-aritzeta-2025-lhort-de-les.html

Sabíeu que a Catalunya hi ha una població amb dos noms literaris?

Per esbrinar quina ciutat s'amaga darrere dels noms de Vilaniu i de Doldellops, heu de llegir Margarida Aritzeta.

Us dono una pista.

«La ciutat vella, elevada i rodejada de torrents i coronada pel que deien que era el campanar més alt de Catalunya, tenia des d'aquell punt la imatge d'una fortalesa amb les seves murades i els seus fossars.»

Quina riquesa de recursos, de registres, de temes i, sobretot, de personatges! No en té prou amb els caràcters que ja coneixem sinó que se’n treu tot un elenc de la imaginació com el mag els conills del barret de copa: la magnètica Antonia, la parella d’enamorats sense feina que no volen delatar al pare de la noia —Tano lo Bello—, els actors d’una companyia amateur de teatre que porten l’art de representar a la sang i, per acabar-ho de rematar el director teatral i escanyapobres, Catalanotti amb el seu particular mètode per a la formació d’actors, paròdia hilarant del d’Stanislasvky. 

https://tempsdemetafora.blogspot.com/2025/01/andrea-camilleri-2021-el-metode.html

https://www.montserratmoreraescarre.com/