Que no ens enganyi l'aire de rondalla i el lema inicial:
«Tot això és i no és»
Fixem-nos-hi. No és el tradicional inici de conte «Això era o no era», sinó que aquí «TOT és i no és»
Perquè TOT, en l'escriptura de Ramon Erra, és alguna cosa més. Fins i tot quan tenim la sensació que aquest plus de significat es pot escapolir i, d'un moment a l'altre, ens podem quedar amb un pam de nas.
No només trobarem paral·lelismes sorprenents entre Irlanda i Catalunya sinó també pinzellades d'història de la gran i de la quotidiana que, confegeixen un mural impressionista de paisatges més sentimentals que geogràfics.
«L'Ulster i les Corberes per dins. Dos paisatges que m'obren les ganes d'escampar les paraules que m'han dat a casa.»
Retrobem el viatge, molt present en l'obra d'Erra, però ara amb un destí d'ultratomba, el Purgatori. Tot un examen de consciència: als 50 anys vol purgar.
Aquest anar més enllà i voler buscar «el fil que va per sota» es concreta en metàfores conceptuals i en imatges que fan diana.
«Si el Purgatori té a veure amb purgar coses dolentes, dins meu jo relacionava Irlanda amb aquest efecte.»
El Purgatori deu fer «la mateixa olor que la sala d'un casalot abandonat la matinada de Tot Sants.»
«casalot comandat per una secundària de Dickens»
«Feia un sol acollonit de gos a missa.»
«El roquissar que «pot ser buit com la part de dins del vent.»
Per acabar-ho d'arrodonir, recursos com les enumeracions no són només un tret d'estil, sinò que es relliguen amb el tema.
«Purgatori vol dir fer net, esperar, enyorar, desitjar, penedir-se, fer propòsit d'esmena, deixar de ser un mateix, potser buscar en altres terres, en altres paisatges, respostes que no obtindrem mai.»
Això és o no és tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada