Tenim davant un curs o camí que fent giravols ens porta a l'escriptura. Ens ho fa notar Enric Sullà, que ha tingut cura de l'edició i ha escrit l'epíleg. A Vicens Pagès Jorda li agraden les metàfores com ja demostrava en el títol d'Un tramvia anomenat text.
Segueixo el Curs o trajecte amb idèntic delit amb que a finals de segle XX llegia El tramvia perquè hi retrobo el plaer de l'aprenentatge de l'escriptura, el corrent d'un riu que no s'acaba mai.
Curs de prosa ens serveix de brúixola per defugir els tics de la moda, desvetllar la pròpia manera d'escriure i conrear un estil lleuger, viu i amb calat. I això només es pot fer des de la literatura, com Camil·la Massot fa notar a la presentació.
Curs de prosa ha de ser lectura recomanada a les escoles d'escriptura i formar part de la bibliografia de diverses matèries de les facultats de lletres, de periodisme i de formació del professorat.
A l'«Epíleg» hi ha una descripció acurada amb interessants puntualitzacions del contingut d'aquest curs, per això, aquí em limitaré a assenyalar el plaer de trobar citacions esplèndides que estimulen les ganes de llegir i, com a resultat, d'escriure amb fonament.
Anem a l'apartat de «L'art de l'epígraf». Com ens alliçona Sullà, les citacions que encapçalen un text funcionen com a peritext, i per a mi són claus per accedir a l'ànima del que segueix perquè:
«homenatja uns precedents, trenca la quarta paret, per això apareix més a les obres que vindiquen herències...»
Això mateix vindicava ell a l'epígraf manllevat a Joan Fuster d' Un tramvia.
«Tot això que ara penso i escric, ho ha pensat i ho ha escrit molta, moltíssima gent abans que jo. Si no fos així, no tindria mèrit.
La distància irònica i la humilitat de qui coneix la retòrica clàssica i valora la tradició literària.
A partir d'aquí, farem tastos de les millors menges literàries tot aprenent com són els contes rodons i els que ens fan l'efecte que no els podia haver escrit ningú més i les novel·les que cal llegir perquè «encerten la forma idònea de vehicular la memòria.»
Sigui quin sigui el gènere de la prosa, hi trobarem reflexions pràctiques sobre l'art de la descripció, de l'adjectivació, del ritme, del to, de la sintaxi envoltant, de la metàfora que conforma un text i moltes coses més que flueixen com l'aigua dins del curs d'un riu.
Com a mostra el botó de dues descripcions:
L'euga que un gitano vol vendre:
«és fina com un capellà i es menja les estrelles».
Ho signa Salvador Espriu de qui és també la següent enumeració descriptiva d'un diari.
«Corrupció, barroeria, violència, guerres, crims, malestar social, inflació pels núvols, estadístiques manipulades, triomfalisme sorneguer, còmplice arribisme contestatari, oratòria lliure, vàcua i expedita. El de sempre.»
Acabo per on he començat per la metàfora de la metàfora que ens regala l'autor a propòsit de l'obra d'Alícia Krof:
«La metàfora s'estira fins que, a còpia de desenrotllar-se, ens duu a territoris insospitats...»
En conclusió, qui segueixi aquest curs veurà nous paisatges i gaudirà aprenent. A mi només em queda confessar que he estat incapaç de parlar en passat de Vicenç Pagès Jordà.
