diumenge, 10 de març de 2013

Antoni Marí (2012), Llibre d'absències. Tusquets (L'Ull de vidre)



A les aules acabades de inaugurar de Bellaterra, Antoni Marí em va encomanar la passió pels socialistes utòpics i els prerafaelites. Em continua entusiasmant.

El seu últim llibre és vitalitzant, ple d'energia i de fervor pel saber i les seves delícies. És tracta d'una crònica personal, quotidiana i erudita sobre aquests moments màgics que la tasca intel·lectual regala: la gràcia laica, el que ell anomena estat d'absència.

La part que més m'ha interessat és la que parla de les correspondències, analogies y metàfores com a mètode d'accedir a aquests estats. Veiem-ho:

"La responsabilitat de l'artista i del científic no és pas la creació, sinó la descoberta de les relacions secretes que hi ha entre les coses i les nostres facultats." Pàg. 120.

"Aquest mecanisme d'associació, certament, és el fonament de les metàfores i de tot el llenguatge simbòlic: la semblança, repeteixo, entre dues coses que no pareix que tinguin res a veure entre si. Vaig recordar uns versos de La monja gitana de Federico García Lorca que diuen:

¿Qué ríos puestos de pie
vislumbra su fantasía?

Després d'averiguar que aquests rius drets són com ja deia Eduardo Marquina les palmeres, continúa:

"Aquest do de l'associació és, senzillament, la gràcia del llenguatge metafòric que la imaginació descobreix" P. 133.

"Denis Diderot (...) va donar-li el nom d'"entusiasme" a la facultat de fer associacions i de trobar semblances entre les coses més allunyades" P. 120.

Senzillament, això és el que busco des d'aquestes pàgines.