M'hagués agradat posar a la portada el quadre
de Magritte L'entrellat dels camps
que
em va inspirar aquest fragment:
"Quan el Cisco ha acabat, la Candela ha desenrotllat l'estor
i han contemplat el quadre convertit en cortina. La Maria s'hi ha afegit. Tots
tres miren.
–Una cortina que representa una finestra amb
una cortina! Quines idees més estranyes que tens, filla.
–Com es diu aquest quadre? Pregunta el Cisco.
–L'entrellat
dels camps –contesta la Candela.
–Ben posar, perquè jo no li sé treure
l'entrellat. Com pot ser que els vidres trencats siguin trossos de paisatge?
–Aquesta és la gràcia de la pintura, et fa
pensar. He volgut tapar la finestra amb una cortina que sigui representació
d'una finestra i on el paisatge no se sap si és escenari, realitat o ficció.
També hi ha el misteri dels vidres que poden ser com miralls. És un quadre dins
d'un quadre, una finestra, dins d'una finestra. Potser un mirall que reflecteix
un altre mirall..." P. 80.
Em recordo de petita mirant-me en un doble mirall,
per davant i per darrere i sentint el mateix vertigen que davant d'aquest quadre
i d'altres del mateix tipus.
La vella pregunta: On acaba la realitat i on comença la ficció?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada