dimecres, 31 de juliol de 2013

"Perfum d'almesc" ja té cinc anys



M'hagués agradat posar a la portada el quadre de Magritte L'entrellat dels camps


que em va inspirar aquest fragment:

"Quan el Cisco  ha acabat, la Candela ha desenrotllat l'estor i han contemplat el quadre convertit en cortina. La Maria s'hi ha afegit. Tots tres miren.
–Una cortina que representa una finestra amb una cortina! Quines idees més estranyes que tens, filla.
–Com es diu aquest quadre? Pregunta el Cisco.
L'entrellat dels camps –contesta la Candela.
–Ben posar, perquè jo no li sé treure l'entrellat. Com pot ser que els vidres trencats siguin trossos de paisatge?
–Aquesta és la gràcia de la pintura, et fa pensar. He volgut tapar la finestra amb una cortina que sigui representació d'una finestra i on el paisatge no se sap si és escenari, realitat o ficció. També hi ha el misteri dels vidres que poden ser com miralls. És un quadre dins d'un quadre, una finestra, dins d'una finestra. Potser un mirall que reflecteix un altre mirall..." P. 80.

Em recordo de petita mirant-me en un doble mirall, per davant i per darrere i sentint el mateix vertigen que davant d'aquest quadre i d'altres del mateix tipus.


La vella pregunta: On acaba la realitat i on comença la ficció?