dimecres, 20 de gener de 2016

Raquel Picolo, La nit als armaris. Argentona: Voliana Edicions. Club de Lectura de la Biblioteca de Can Manyer a Vilassar de Dalt



Contes intensos units per fils delicats i ferms que lliguen un món particular que va des de Cerbi fins a Salzburg o fins on sigui, perquè a tot arreu hi ha nit als armaris i algú que els vol obrir.

"Buscar les arrels és buscar la nit als armaris."

Llibre amb àvies que són arrels fortes, avies amb gust per espiar i que no "veuen traumes a dins de l'armari" perquè en tenen la clau. Al seu costat, els pares viuen a la figuera en una mena de "capçada virtual".

Una munió de personatges ben diversos i atractius habita aquestes pàgines, a vegades, sembla que els acompanyin manairons que els fan brillar els ulls i les cabelleres com el foc, que desvetllen les mentides dels mòbils, que fan venir ganes de viure en un arbre o d'anar-se'n al desert on una dona d'aigua pot fer brollar una font d'aigua viva.

La màgia és continguda però present, com en sordina, mentre els fils van lligant vida i literatura i en fan paradoxa: el llibre de l'Adrià arrodoneix el text i en Marc s'hi troba reflectit com en un mirall, sort que la Laura, la pubilla de Casa Barrina, sap fer raviolis a la toscana i, sense buscar, ha trobat la nit als armaris... I fins i tot n'ha sortit de l'armari!

Magnífica ressenya de Jordi Cervera amb comentari personal de l'autora.