dimecres, 13 de desembre de 2017

Paul Auster (2012), Diari d’hivern. Barcelona: Edicions 62. Traducció d’Albert Nolla. Club de lectura de la Biblioteca Can Manyer. Vilassar de Dalt



Et penses que mai no arribaràs a les portes de la vellesa i, potser, que no tindràs el valor de mostrar la teva intimitat. 

I ara ets al principi de l’hivern i has tingut coratge. T’has despullat amb naturalitat davant meu i em sembla que et conec millor i que, de retruc, m’acosto més a mi mateixa. 

Has aconseguit fer reviure el passat. Des de les ocurrències de quan tenies cinc anys quan vas descobrir-te el penis circumcidat i vas trobar

“d’allò més adequat que tinguis un casc de bomber en miniatura estampat en la teva persona, a la part del cos, a més a més, que tant per l’aspecte com per la funció s’assembla a una mànega.” P. 17

Fins als ulls joves que et fan veure “un laberint de carn” en la multitud de prostitutes que s’ofereixen a una “processó d’homes.” P. 45.

Tornes a donar vida a experiències com la que et porta a dir que “no creus en cases encantades” encara que ens expliquis com vas viure en aquella on  va acabar el teu matrimoni i que en tenia totes les característiques.

Passes revista a tot: les cases on has viscut, els llocs on has anat, les morts que has patit, els amors que t'han fet inventar-te les estimades com un trobador malalt fins que en vas trobar una que ja s’havia inventat a ella mateixa.

Enumeres des de les amistats fins als mals del cos i de l’esperit, catalogues les sensacions i els sotracs. El que brodes, però, són el moments d’epifania que has gaudit: el llarg tren que contemples quan decidiu casar-vos, la dansa màgica que et trenca el bloqueig d’escriptura o la veu de la Sandra que després de fer l’amor et recita de memòria uns versos de Baudelaire:

Mere des souvenirs, maîtresse des maîtresses,
Ô toi, tous mes plaisirs! Ò toi, tous mes devoirs!
Tu te rappelleras la beauté des caresses,
La douceur du foyer et la charme des soirs,
Mère des souvenirs, maîtresse des maîtresses!

La mare i la mestressa és la memòria feta art i l’ànima d’aquest llibre i, també, del que has publicat nou anys més tard: 4 3 2 1 . La medul·la de l’escriptura que has aconseguit posar en solfa i que aquesta vegada sí que m’ha emocionat.