dijous, 19 d’abril de 2018

Olga Sacharoff al Museu d'Art Contemporani de Girona

Nikolàievna Saharova (Tbilisi 1881-Barcelona 1967)  va ser una pintora que des de la seva Geòrgia natal, va anar a parar a Barcelona, després de passar per París, tot fugint de les guerres del segle XX.  

Assimila el postimpressionisme i el avantguardisme amb un estil personal que, a vegades, em fa pensar en l'estètica de les representacions de les icones bizantines.





Certes pintures també  em recorden la manera de pintar del duaner Rousseau que ella porta fins i tot a sota les aigües.





Poc a poc, la seva pintura es va difuminant, com en els rams de flors exquisits, i no m'estranya que tingués èxit entre els seus amics de la burgesia catalana i una mica més enllà.



Potser compartia el gust per les flors amb el seu marit, l'artista Otho Lloyd. D'ell és la fotografia següent.  




Per cert, Otho Lloyd era nebot de l'escriptor Oscar Wilde i germà del poeta i boxejador dadaista Arthur Cravan la història del qual estic ara redescobrint arrel de la lectura de Viva de Patrick Deville. Els fils de la història s'entortolliguen. Ja en parlarem.

Tornem a la pintura d'Olga Sacharoff perquè cal dir que la dolçor d'aquestes pintures no amaga la rigidesa de la vida social de la postguerra.


Riu de gent grisa a les Rambles.


Les mirades no callen, insinuen.



 I el sentit de l'humor esclata: tants caps, tants barrets.



Acabo amb l'autoretrat que és el meu preferit, un vell conegut del Museu de Valls.



Olga Sacharoff: tendresa, determinació i fortalesa 








http://www.museuart.com/exhibition/olga-sacharoff-pintura-poesia-emancipacio/