Obrim el llibre i el sumari ens informa que llegirem sis capítols que porten per títol dos noms que s'alternen: Tomàs i Elvira. Pensem: ja tenim els protagonistes i dues perspectives d´una mateixa història. Al costat dels noms hi ha unes dates que ens indiquin que l'acció comença el 2015 i s'acaba el 1945. Aquí trobem la raó del títol.
Tot seguit, la dedicatòria « A Roser Vernet, adalil del projecte literari Priorat en persona» ens fa entendre que l'autor ha format part de l'acció a favor del territori i de la literatura que impulsa la Vernet i que la novel·la s'ha covat el Priorat. Tot plegat ens situa a l'òrbita de la il·lustració de la coberta.
L'últim paratext és el relat de Julio Cortázar «Instruccions per pujar una escala al revés». Ens atrau la perspectiva que assolirem, però quedem advertits que «és fàcil ensopegar i caure». Ens fem preguntes. Com s'ho farà l'autor per anar enrere sense fer tentines? Com mantindrà la intriga? Com aconseguirà incitar-nos a continuar llegint?
Doncs, de la mateixa manera que assistim, al principi de la novel·la, a la presentació d'un nou vi amb una mena de striptease de l'ampolla: l'autor fa reviure una història oculta com si l'anés despullant, i això ens funciona com a esquer a la vegada que personatges com Ricardet, Jean-Paul o la senyora Forrellad van sembrant incògnites.
No ens perdem en cap moment. La veu narradora domina les situacions i és focalitza en els protagonistes. A l'interior de cada capítol, anem endavant i enrere amb naturalitat. Moltes vegades, s'agafa una situació com a referent i, al seu voltant, es va teixint l'entramat de vivències i records que ens fan sentir dins del relat. Per exemple, la reunió amb les amigues de l'Elvira per celebrar els cinquanta anys que dóna forma al capítol 2 o el viatge del Tomàs amb avió des d'Alemanya per atendre una urgència a Barcelona que conforma el següent.
Per altra banda, el temps també és protagonista de la novel·la perquè les peripècies de la parella ens fan reviure la història de la segona meitat del segle XX i del principi del segle XXI. No ens fa classes d'allò que ja sabem, sinó que hi trobem la història de la vida quotidiana que cal preservar i traslladar a les noves generacions de manera grata i ben integrada a l'argument. Les dates falquen el text i el relacionen amb la història en majúscules. Així, un dels moments culminants del relat, al mig de la novel·la, coincideix amb la caiguda del mur de Berlín que conclou magistralment el capítol 3.
Hem vingut a parar al gran tema que cohesiona el relat: un amor de llarg recorregut que té com a teló de fons els canvis socials i històrics de l'època en tres escenaris privilegiats: una escala de Barcelona, un poble del Priorat i una Alemanya vista amb els ulls d'una família prioratina i d'un professor universitari barceloní que han emigrant per diverses raons.
Ara bé, la cosa no s'acaba aquí perquè hi ha subtemes lligats a aquest tronc que enriqueixen el text i fan que no parem de llegir: la maternitat i la paternitat, l'amistat —sororitat i fraternitat—, la violència masclista i l'abús de poder, la sexualitat, el valor de la paraula donada, la malaltia i la minusvalidesa, la cultura i la vida de les llengües, les maneres d'aprendre un idioma, l'estudi i l'ascensor social. L'emigració i el desarrelament, l'amor a la terra i els pobles buits, l'ecologia i el canvi climàtic, l'elaboració del vi, la memòria històrica...
Em plau destacar tres d'aquestes derivacions temàtiques que, per a mi, donen un toc especial a la novel·la: el sentiment de ser pare expressat en una memorable epifania de la paternitat, la dedicació a l'estudi que uneix la parella: «Eren com un frare i una monja que practiquen l'ora et labora en silenci conventual, però sense haver fet vot de castedat.» i la riquesa de saber i comparar llengües i variants des de l'alemany al prioratí.
Aquesta diversitat temàtica i, alhora, lingüística, coincideix amb la varietat de personatges que estan lligats als escenaris esmentats i que són font d'històries. Trobem la família del Tomàs i de l'Elvira: avis, oncles, parells, germans, fills... dels qual ens haurem d'esperar al final de la novel·la per saber-ne tota la veritat. A Alemanya hi haurà altres companys de vida com la Kirsten: activista feminista i ecologista. També ens acompanyen els personatges secundaris amb noms carregats d'intenció que ens fan somriure com els Conillera o la Forrellad.
Acabo, provisionalment, amb una associació personal. La lectura de Temps enrere em recorda el títol d'una obra de Roland Barthes que dorm a la biblioteca de casa en una versió castellana dels anys 70: El plaer del text .
El plaer de deixar-se dur per les històries i les paraules de Ramon Solsona.
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada