Som animals literaris i «El conte de Nadal d’Auggie Wren» n’és un dels millors exemples:
«mentre hi hagi una persona que se la cregui, no hi ha cap història que no pugui ser veritat.»
Pere Ballart, fugaç antic alumne, parla de literatura i m’omple d’alegria que triï exemples que he fet servir com el conte de John Auster que molts cops llegia a classe, junt amb la visió del fragment de la pel·lícula Smoke que el recrea.
Retrobo autoritats com Todorov, Panovski, Jackobson, Eagleton... citades amb naturalitat i ben integrades en un text que és el resultat d’hores i hores d’estudi i d’experiència a les aules. És un llegat sense pretensions, menys irònic d’allò que esperava que aconsegueix ser didàctic sense tics pedagògics, rigorós sense embafar i, sobretot, engrescar a llegir amb fonament.
Hi ha tres aspectes, dins la riquesa del conjunt, que m’han interessat particularment: la focalització narrativa, la especificitat del conte literari i la visió del teatre com a «metàfora visible.»
Primera lliçó sobre literatura hauria de ser lectura obligada per els docents i per els aprenents de l'art d'escriure: aconseguir allò que en diem comprensió lectora passa per llegir literatura i no es pot ser escriptor si no es llegeix com a tal.
Acabo amb un fragment que em fa reviscolar l’esperança:
« ...hi haurà sempre textos que seran vistos com a literaris i (...) que algú decidirà que val la pena llegir a poc a poc, reverentment, sil·labejant, si cal, les paraules. Crec que seran textos que faran estar al seu lector més despreocupat de les circumstàncies i de l’ànim que va produir-los que de l’efecte que llavors li estan causant, que li semblarà grat i, en el millor dels casos, memorable, i que això serà motiu perquè tot d’altres persones s’avinguin de gust a secundar la seva opinió i, en relació amb les paraules, a compartir la decisió de conservar-les i de repetir-ne, periòdicament, assíduament, fins i tot, la lectura.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada