Leticia Asenjo, Roser Cabré-Verdiell, Gemma Sardà, Elisenda Solsona, Laura Tejada (2023) Autòctones. Deu contes bestials. Barcelona: Comanegra

He esmorzat deu dies seguits amb les Autòctones i m’ho he passat la mar de bé endevinant complicitats i rialles que s’encomanen, encara que el to fresc del conjunt pugui portar una cua inquietant. 

Cada peix i cada ocell en perill d’extinció ens diverteix i ens fa rumiar: els diàlegs de la Gemma Sardà aconsegueixen que «el lector mossegui l’ham», les salpes de la Letícia Asenjo detecten el dolor i el celebren, ens identifiquem amb el tauró pelegrí d’Elisenda Solsona, el capsigrany i l’arpella de la Laura Tejada fan de frontissa i ens porten del fons d’una cova a un aquelarre al bosc per celebrar el cicle de la vida. 

Després volem sobre la sopa de lletres del bruel i aterrem amb el falciot negre, el gran duc i el cabusset, mentre ens adaptem al medi. Us convido a treure l’entrellat d’aquests deu contes bestials perquè: 

 «I vet aquí un peix, i vet aquí un ocell, que 

un conte és el relat més vell»

Gemma Sardà (2022) Lady Puffin. Barcelona: Comanegra

https://www.lavanguardia.com/cultura/20221009/8560305/gemma-sarda-lady-puffin-amistad.html

La prosa vitalista de la Sardà escriptora ens fa llegir d’una esgarrapada Lady Puffin. Des del títol, convida a entrar al seu món amb lleugeresa tot i que ens encari a temes com l’amistat i la mort que l'autora agafa de biaix.  

Doncs bé, la Sardà esbiaixa genial amb els diàlegs i també amb coses que poden semblar petiteses, però que estructuren el relat i em toquen el cor. Posem per cas el vestit vermell que es va comprar la Tona i portarà la Rita que m’evoca uns versos antics, perquè posar-se els vestits de les persones estimats potser és ser una mica ells.  

Amor, amor, un hàbit me he tallat 

de vostre drap vestintme l' esperit... 

També el tòtem personal de la Tona, el Malip, monument a les il·lusions perdudes de Toni Batllori i un homenatge als Pallassos sense fronteres que fan riure als nens malalts. Aquest és el to de la novel·la que fa somriure encara que n'hi hagi per plorar. 

Per cert a Mudances també hi havia un mòbil de Calder que feia una funció semblant al Malip.

http://tempsdemetafora.blogspot.com/2019/10/gemma-sarda-2019-mudances-barcelona.html

No he dit res ni dels frarets ni de l’art de la fotografia, ni de com parla una morta... ja ho trobareu quan llegiu aquesta nova novel·la que ens regala la Sardà escriptora.