Cada peix i cada ocell en perill d’extinció ens diverteix i ens fa rumiar: els diàlegs de la Gemma Sardà aconsegueixen que «el lector mossegui l’ham», les salpes de la Letícia Asenjo detecten el dolor i el celebren, ens identifiquem amb el tauró pelegrí d’Elisenda Solsona, el capsigrany i l’arpella de la Laura Tejada fan de frontissa i ens porten del fons d’una cova a un aquelarre al bosc per celebrar el cicle de la vida.
Després volem sobre la sopa de lletres del bruel i aterrem amb el falciot negre, el gran duc i el cabusset, mentre ens adaptem al medi.
Us convido a treure l’entrellat d’aquests deu contes bestials perquè:
«I vet aquí un peix, i vet aquí un ocell, que
un conte és el relat més vell»
