Ali Smith (2024) Biblioteques públiques. Barcelona: Raig Verd. Traducció de Dolors Udina

«Final de trajecte» és el primer relat de ficció d'aquest llibre i marca el principi dels joc de les paraules i de significats dels quals gaudirem en les pàgines següents.

Un final de trajecte, també,  el de les Biblioteques enteses com a temples de la cultura literària que es van convertint en delegació de serveis socials. Uns nous criteris que buiden els prestatges de llibres que juguen amb paraules antigues i decreta que han d'ocupar el seu lloc altres formes de comunicació social i d'entretenimen col·lectiu. 

Un final de trajecte de l'ofici de bibliotecaria que poc a poc es va convertint en animadora sociocultural  sotmesa a un pressupost restringit, a una avaluació permanent segons el públic que aconsegueixi atraure i al voluntariat del veïnat que li vulgui donar soport. 

Un canvi de paradigma que Ali Smith constata en aquest llibre eclèctic on fa un cant a les xarxes de biblioteques públiques que conformen «una mena d'organisme viu i benevolent.» Un crit perquè el gran joc amb les paraules que és la literatura no sigui arraconat.

Però mai es podran marcir les paraules i l'esperit juganer que les reviu cada vegada que les fem servir perquè sempre...

«Hi havia la paraula meravellós, i hi havia la paraula nord, i hi havia un so que anava entre les paraules que li agradaven. Podries marcir una paraula?

Com es podrien marcir si les paraules són «històries en elles mateixes.»

Per això la última història és la d'una paraula grega que no és el que sembla explicada a una amiga que va morir massa aviat.

Final de trajecte? No, només una pausa de final d'etapa.

Algunes de les biblioteques que m'han fet com soc: 

Biblioteca de Catalunya

Biblioteca Popular de Valls

Biblioteca Can Manyer de Vilassar de Dalt

Secció Gastronomia La Massa CCV (2024) RECEPTES. TALLERS. MOMENTS BONICS. Vilassar de Dalt: La Massa CCV. Disseny gràfic: Cristina Bravo. Il·lustracions: Mariona Zamora Juan

 

Cuina casolana, saborosa i sostenible. 

Propera.

La cuina és on tot es cou i al seu caliu neixen els moments bonics fruits de l'escalf d'uns tallers d'on en surten receptes que s'han cuinat a foc lent i col·lectivament.

En aquest moment d'individualismes aquesta publicació és una llanterna que ens fa veure que el que realment importa és fer pinya i trobar-nos a la vora dels fogons. 

Com s'hi troben els membres de la Secció Gastronòmica de la Massa CCV de Vilassar de Dalt. Del seu taller de cuina en surten receptes d’aquí i d’allà i visites a un lloc o un altre. També s’hi fan amistats com la d’Ada Perellada que en el pròleg la clava quan diu que el gran patrimoni del nostre país és l’associacionisme i la gent sense mandra  que fa cultura en el sentit seu sentit etimològic de fer créixer o conrear allò que ens alimenta el cos i l’esperit.

També l'encerta Martí Zamora Juan que, com a bon sociòleg, situa l'activitat culinària en el centre de la vida social i econòmica. 

A part de les receptes clares i sense complicacions addicionals hi trobareu el rostre i una petita biografia de cada una de les autores o autors, junt amb la frescor de petits detalls que sentim que provenen dels moments alegrement compartits: aquell polsim de farina afegit al vol, aquell "es poden congelar", els consells d'aprofitament o suggeriments d'altres opcions: "també ho podeu servir amb arròs"... D'aquest manera ens trobem davant de la versatilitat dels processos culinaris amb senzillesa i ganes de gaudir.

Moltes gràcies per aquest regal de llibre a tots i a totes els membres de la Secció Gastronòmica de La Massa i a les autores i autors de les receptes: Marti Zamora Juan, Karina Marimon i Enric Sibina, Roser Ballester, Amina Aamiyar El kassimi, Maria Teresa Gomis Artigas, Dori Ruiz Bravo, Viviana Muñoz Rey, Anna Marín Martínez, Ricard Marí, Salomé Gatnau Tolosa, Griselda Santacana Garí, Roser Olivé Pla i Carles Wasserman, Ada Parellada i Garrell, Pep Cros Roldós, Griselda Mateu Ruiz.

Feu cas a Ada Parellada que recomana regalar aquest llibre:

.«..perquè no és només un compendi de receptes, és coneixement. I aquest patrimoni és el més preuat.»

Andreu Fité Sabadell (2021) LES MAREDEDEUS DESAPAREGUDES DE LA CERDANYA. La Seu d'Urgell: Edicions Salòria. MAREDEDEUS, UN PATRIMONI RETROBAT. Exposició al Museu de Vilassar de Dalt

 

Per amor a l'art, 

l'Andreu Fité i la Montserrat Nonell es van proposar recuperar unes imatges romàniques perdudes i ho han aconseguit. L'Andreu ha investigat i ha escrit mentre que la Montserrat ha policromat les noves talles que han aconseguit que fossin reelaborades a un taller de l'Ecuador.

És una història que en relliga d'altres, és l'impuls de mantenir viva no només una talla perduda, sinó tot el que aquestes figures representen: des del seu lligam amb les deeses mare celtes i grecorromanes, fins a la cristianitazació de les deitats femeninas com a marededeus que van proliferar al costat dels camins de pelegrinatge a partir del segle XII.

El llibre està ben documentat i explica de manera amena i planera aquest procés, les històries de cada una de les talles i el procés d'elaboració de les noves imatges.

Aquests dies s'exposa al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la col·lecció de les noves marededeus de la Cerdanya i també la de l'última talla recuperada, aquesta vegada gòtica, la Marededeu dels ous de Vilassar de Dalt. Com en els altres casos, ens trobem amb una història. El nom d'aquesta imatge prové del delme que destinava al seu culte i a obres de caritat els ous que les gallines ponien els diumenges. 

La marededeu dels ous

Si voleu veure com artesania i art s'entortolliguen, com també ho fan les històries que rescaten de l'oblit, llegiu el llibre i no us perdeu l'exposició. 

LES MAREDEDEUS DESAPAREGUDES DE LA CERDANYA

Per amor a l'art.