TOTES LES ENTRADES

dilluns, 30 de juny del 2014

Erri de Luca, Montedidio. Barcelona: La Magrana


Montididio és un barri napolità de pobres, però també de treballadors orgullosos de la seva feina, encara que estiguin explotats. Els oficis hi són ben representats amb detalls que ens fan valorar-los. Quina satisfacció saber fer mobles! Què admirable calçar als pobres! I ser un bon pescador o impressor! 
Saber llegir i escriure, també és molt important perquè és una manera d'entendre el món. Per això el protagonista escriu la seva història en el rotllo de paper que li ha regalat l'impressor, per això llegim nosaltres.
 
Pintura de Marta Bachs

El terrat és el lloc màgic, l'antítesi del barri tan poblat que "si vols escopir a terra no trobes lloc entre els peus". El bumerang que sembla que sigui viu, és la joguina que ajuda a créixer i un símbol de llibertat i maduresa. Però la imatge més poderosa del llibre és, per a mi, una maledicció: "Que tingui la fi del gos que llepa la llima". És a dir, la d'aquell que furga la ferida perquè "li agrada més que el mal i continua fins que es dessagna."
 
Guia de lectura a: Club de Lectura Utopia

diumenge, 29 de juny del 2014

Carta a Eva. Director: Agustí Villaronga. Guionistes: Alfred Pérez, Roger Danès y Agustí Villaronga

La càmera juga amb els miralls.


A la primera part, pentinin i maquillin Eva Perón davant d'un tocador amb un espell de tres cossos: luxe, bellesa i sofisticació. Preparant el viatge a Espanya, demana informació sobre Carmen Polo i tria una tela estampada per a un vestit, quan li han recomanat que vagi de negre.


L'escena següent és una antítesi de l'anterior. El matrimoni Franco i els embaixadors argentins veuen, al cinema privat del Prado, una filmació sobre Eva Perón. Carmen Polo no pot suportar les imatges de l´atractiva Eva i fuig. Es queda un moment al costat de la càmera contemplant la pantalla i, després, es refugia en un saló en penombra: els miralls tenebrosos repeteixen la seva imatge com si fos també una pel·lícula, un túnel que la porta a escapolir-se la consciència.  


El cinema dins del cinema, el mirall, dins el mirall: jocs de reflexos, perspectives que es complementen per dibuixar personatges complexos.


Hi ha un moment, a la segona part, en què Carmen Polo sembla perdre la rigidesa, humanitzar-se: Eva i ella conversen i Carmen riu i aprofita una curta absència de la Peró per tafanejar i mirar-se al mirall amb un florit vestit de l'argentina per davant. Però, és un miratge, aviat mostrarà la cara més negra d'intrigant política. 
Els versos de  Borges  em vénen a la memòria:

Ens aigualeix el vidre. Si entre les quatre
parets de l'alcova hi ha un espell,
ja no estic sol. Hi ha un altre. Hi ha el reflex
que arma a l'alba un sigil·lós teatre.


Carta a Eva , com un espill, en fabrica una: 


...inasible arquitectura
que edifica la llum amb la finor
del vidre i l'ombra amb el somni.



dimecres, 25 de juny del 2014

Katherine Pancol, Los ojos amarillos de los cocodrilos. Madrid: La esfera de los libros



La cenicienta Joséphine siente vagos deseos de suicidio de "desangrarse llorando, ignorar si el líquido que sale de una es rojo o blanco". Su vida es gris frente a la de color de rosa de su hermana Iris y la de Tarzán de pacotilla de su marido. Tiene una madre a la que apodan "La Escoba" y que afirma que la "cigüeña debió equivocarse" cuando la dejó en su casa. En fin, es  "una montaña de miedo" pero, aunque su salario "llore de lo pobre que es", capta detalles que los demás pasan por alto "porque tienen la piel de cocodrilo".

Los cocodrilos buscan el poder como los humanos "envían señales sin cesar para mostrar quien es el jefe" y siempre vigilan "parecen linternas sobre el agua. Pequeñas luciérnagas amarillas que flotan." Joséphine está rodeada de cocodrilos y va a tener que luchar contra ellos, aunque es del tipo de personas que nunca tendrá ojos amarillos.

Para que la calabaza se convierta en carroza solo falta escribir un libro y saber venderlo, ya tenemos el libro dentro del libro. Joséphine tiene que llenar las hojas en blanco y busca ayuda en las estrellas para lograr inspiración y un tono de "conversación escrita."

Poco a poco la protagonista se va acorazando con la ayuda de Shirley y recupera la autoestima. Diríase que hay dos tipos de amigas: las que clavan la estaca y las que son una estaca en la que apoyarse y así es la sorprendente amiga inglesa de Jo.

No dejan de aparecer las, llamadas, tradicionales armas femeninas que se utilizan para lograr fines de justicia poética. "¿Cómo conservar a un hombre? Con un polichinela en el cajón." Es decir, teniendo un hijo.

La diversión está asegurada con una trama en la que aparecen y desaparecen muchos "polichinelas" cosa que provoca una lectura voraz. Novela amable que, como no, ha dado lugar a una película que tendrá éxito en el canal Cosmopolitan. Me sabe a pan con chocolate.

diumenge, 22 de juny del 2014

Metàfores visuals 16: Jean François Rauzier. Biblioteques


Imatges barroques d'una precisió enlluernadora que xuclen els ulls i guien la ment dins de túnels plens de sorpreses. Com l'esgarrifança que provoca en un infant els miralls contraposats que repeteixen la imatge fins l'infinit, així la contemplació d'aquestes hiper fotografies ens deixa embadocats buscant detalls que desvelen a vegades la denúncia o la ironia i, sempre, una exuberant bellesa. 

Biblioteca Ideal 1 

Aquests homes negres amb bombí que recorden els de Magritte remenen entre el caos i l'ordre com una brigada de detectius que estan en el seu element, investigant. El gat negre, com ells, ha creat el seu racó, encara que la seva investigació sigui d'una altra mena. O ves a saber...
Biblioteca ideal 2
Altra cop caos i ordre, però aquí els llibres evoquen les entranyes d'un gran ordinador o d'una sala de màquines descomunal. No hi ha humans, només a baix i al centre una americana oblidada damunt d'un penja-robes suggereix una presència. Altre cop el mestre Magritte treu el nas.

Predomina l'ordre. És la Biblioteca de Biblioteques, el món amb tota la complexitat. És el somni de Borges: "limitada y periódica" és la "Biblioteca de Babel".

Cal veure-les ampliant la imatge per gaudir dels detalls com permet el web de l'autor
http://www.rauzier-hyperphoto.com/bibliotheque-ideale-3/?lang=en