TOTES LES ENTRADES

dimarts, 23 de maig del 2017

William Shakespeare (2017) Ricard III. Tarragona: Arola editors (Textos a part). Traducció de Joan Sellent. Llegir el teatre: Biblioteca de Can Manyer. Vilassar de Dalt

Cada vegada que torno a un clàssic em parla de manera diferent i cada nova representació nés una lectura amplificada.

Vaig llegir Ricard III, per primera vegada, sortint de ladolescència amb ledició Obras Completas dAguilar, mentre seguia els diàlegs dels personatges a la representació que en feia Estudio 1” a  lúnica cadena de televisió daleshores: TVE.

I ara, molts anys després. Què mha dit a cau dorella Ricard III?

 https://ivangimenez.com/2015/06/27/mi-reino-por-un-leon-o-un-lobo-ricardo-iii-inspiro-a-ned-stark-y-tyrion-lannister/

Que la potència narrativa de la guerra i les intrigues entre els York i els Lancaster han portat molta cua, inclosa lexitosa saga Joc de trons, perquè  és un exemple perfecte que la vida és una ruleta o una roda de Fortuna on com més puges, de més alt et precipites.

Qui puja més amunt és qui mes rep
els cops del vent, i si trontolla i cau,
es fa miques. (P. 50)

També mha xiuxiuejat que Ricard —gos malèfic, porc espí avortat, aranya inflada, gripau maligne— és un pèrfid comediant que aprofita les seves dots dactor i de director escènic per enganyar i seduir. Ricard és un hipòcrita que coneix el seu poder i que xala ordint el guió perpetrat per la maldat del seu esperit deformat con el seu cos.

Ricard:

Vos sabeu tremolar, ruboritzar-vos,
empal·lidir, perdre lalè  a mitja paraula
i tornar a començar i tornar a parar,
com si estiguéssiu trastocat de pànic?

Buckingham

Oi tant:
sé imitar lactor tràgic més expert,
...
(P. 128)


Al final, els fantasmes prendran la paraula i actuaran davant del ja rei Ricard recordant la seva història. Seran el cor que dictarà sentència: Demà en plena batalla, pensa en mi. Els mots són el motor de la justícia poètica.


I la representació al TNC?

El meu Ricard és més dolent, la reina menys paròdia de reina de teatre, magradaria que els espectres tinguessin més veu i no macostumo que personatges tràgics es tractin de tu.



Ara bé, la interpretació de Lluís Homar i de Carme Elias momple de goig i la música és una insospitada delícia.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada