William Shakespeare (2017) Ricard III. Tarragona: Arola editors (Textos a part). Traducció de Joan Sellent. Llegir el teatre: Biblioteca de Can Manyer. Vilassar de Dalt

Cada vegada que torno a un clàssic em parla de manera diferent i cada nova representació n’és una lectura amplificada.

Vaig llegir Ricard III, per primera vegada, sortint de l’adolescència amb l’edició “Obras Completas” d’Aguilar, mentre seguia els diàlegs dels personatges a la representació que en feia “Estudio 1” a  l’única cadena de televisió d’aleshores: TVE.

I ara, molts anys després. Què m’ha dit a cau d’orella Ricard III?

 https://ivangimenez.com/2015/06/27/mi-reino-por-un-leon-o-un-lobo-ricardo-iii-inspiro-a-ned-stark-y-tyrion-lannister/

Que la potència narrativa de la guerra i les intrigues entre els York i els Lancaster han portat molta cua, inclosa l’exitosa saga Joc de trons, perquè  és un exemple perfecte que la vida és una ruleta o una roda de Fortuna on com més puges, de més alt et precipites.

Qui puja més amunt és qui mes rep

els cops del vent, i si trontolla i cau,

es fa miques. (P. 50)

També m’ha xiuxiuejat que Ricard —gos malèfic, porc espí avortat, aranya inflada, gripau maligne— és un pèrfid comediant que aprofita les seves dots d’actor i de director escènic per enganyar i seduir. Ricard és un hipòcrita que coneix el seu poder i que xala ordint el guió perpetrat per la maldat del seu esperit deformat con el seu cos.

Ricard:

Vos sabeu tremolar, ruboritzar-vos,

empal·lidir, perdre l’alè  a mitja paraula

i tornar a començar i tornar a parar,

com si estiguéssiu trastocat de pànic?

Buckingham

Oi tant:

sé imitar l’actor tràgic més expert,

...
(P. 128)

Al final, els fantasmes prendran la paraula i actuaran davant del ja rei Ricard recordant la seva història. Seran el cor que dictarà sentència: “Demà en plena batalla, pensa en mi”. Els mots són el motor de la justícia poètica.

I la representació al TNC?

El meu Ricard és més dolent, la reina menys “paròdia de reina de teatre”, m’agradaria que els espectres tinguessin més veu i no m’acostumo que personatges tràgics es tractin de tu.

Ara bé, la interpretació de Lluís Homar i de Carme Elias m’omple de goig i la música és una insospitada delícia.