Una pel·lícula diferent amb temes poc habituals com l’exili interior
i el moviment naturista.
M’explico.
Els perdedors de la guerra del 1936 que van optar per
quedar-se, convençuts que en no haver fet mal a ningú no tenien res a témer,
van acabar pagant un alt preu: econòmic, de presó i de desterro per la decisió
presa. Malgrat tot, la seva tasca va ser fonamental per aixecar el país i fer
brotar guspires d’allò que havia estat l’esperit obert i la tasca educadora de
la República.
 |
| Pablo Derqui fent de Ferran Calvet |
Ferran Calvet és un d’aquest personatges que mereixen sortir de l’anonimat i que aquí està magníficament retratat i interpretat. En el científic català conflueix l’altre aspecte que ha caigut en l’oblit: el pòsit que el naturalisme representa per a l’ecologisme.
En front de la ciència basada en la natura Els fills del sol posa en qüestió la tècnica
de la lobotomia, emprada en aquells moments per tractar suposats problemes
psiquiàtrics, i en fa un ús metafòric de llarga tradició i que avui revifa, per
explicar com es sotmet un individu o una nació.
Però aquesta metàfora és aquí més original i més rica perquè s’enriqueix
quan es relaciona amb la gran pregunta: Què és verí i què és medicina al
laboratori i a la vida?
La banya de sègol, que apareix ja a l’inici de la pel·lícula,
i la poma de Blancaneus, que surt en
boca del Dictador més tard, són dues línies de força que unifiquen i donen
sentit al film.
No escric res més.
Els
fills del sol diu el que cal i com cal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada