Una casa londinenca i un capvespre de principis d’estiu. Un faig «flamejava contra el cel turquesa consumint l’última llum», mentre sonava música clàssica. El telèfon porta la notícia d’una mort sobtada i els últims acords de la peça lliguen l’escena, alhora que caracteritzen els personatges.
La veu narrativa m’arrossega des d’aquest moment.
Dues parelles han mantingut una amistat amorosa des de la joventut i l’equilibri es trenca amb el traspàs d’un d’ells. Els arquetips de l’intel·lectual esquerp, el marxant d’art encantador, la dona seductora i l’artista incompresa queden superats per una trama gens tòpica, uns diàlegs contundents i unes descripcions on els trets físics i els de caràcter són facetes d’un retrat vist des de perspectives diferents.
L’Alex va ignorar els trucs, o només va revelar que n’era conscient amb una lleu tensió irritada al rostre, sempre amb aquella expressivitat líquida, estrangera, perquè tenia els ulls foscos i subratllats com si els portés pintats. Aquest efecte es feia més cridaner a mesura que envellia i la brillantor li marxava dels cabells, que havien estat d’un color d’or fosc, deslluït.(P.10)
Novel·la psicològica de les bones, em dic. I vaig entrant en el laberint de les relacions de llarga durada entre homes i dones. Els paral·lelismes amb situacions viscudes sovintegen i, aviat, la psicologia dona pas a un retrat sociològic d’una generació que, com totes, ha trencat alguns motlles per bastir-ne d’altres.
Ara bé, allò que fa que aquests personatges siguin per a mi únics i, alhora, propers és que per al Zachary, la Christine, l’Alex i la Lídia la música, la literatura i l’art són una part primordial de la seva vida. La veu narrativa omnipotent ens fa contemplar-los al llarg del temps fins que intuïm que el bé més preuat de tots ells és la llibertat que permet la contemplació i la creació.
La novel·la es començarà a tancar allí on va començar. Ara ja és la tardor i l’ambient també m’arrossega:
Les ràfegues de vent esbarriaven els pilons de fulles (P.283)
M’aturo un moment en el verb esbarriar, l’agraeixo a la traductora i em preparo per acomiadar-me d’aquests personatges que sento com a germans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada